Unitat o derrota

Milers de persones sortiran demà als carrers de Barcelona per dibuixar una V gegantina. Una V prou espectacular perquè el món no tingui més remei que llegir-la amb admiració. Ha de ser un símbol magnífic, festiu i pacífic. Una resposta clara davant l'oposició implacable de l'Estat a la reivindicació catalana del dret a decidir. Ara mateix el que més inquieta el govern espanyol, a banda de les incursions holandeses de l'irreverent Martí Zuviría de Sánchez Piñol, és la tranquil·la contundència d'aquesta veu que des dels carrers de Barcelona atrau l'atenció de l'opinió pública mundial. Tradicionalment, la Diada havia marcat el tret de sortida del curs polític. Aquest any, però, tot serà diferent. Demà s'obrirà un nou cicle extremament important i delicat per al país. Els catalans mantenen una pugna amb l'Estat i hi han escrit una data clau, el 9 de novembre. El president Artur Mas convocarà pel 9-N la consulta per decidir què vol ser Catalunya. No obstant això, l'Estat ha deixat clar que no estarà de braços plegats. El govern del PP assegura que té preparats els mecanismes per impedir-la.

Sigui quina sigui la resposta de les institucions espanyoles, unitat ha de ser més que mai la paraula clau a Catalunya. La mateixa unitat que ha permès arribar fins a aquest punt quan pocs hi comptaven, la mateixa que va permetre pactar una pregunta que va descol·locar el govern espanyol. Una unitat que salta pels aires cada cop que s'imposa la lògica dels partits... Si els ciutadans són capaços d'unir-se al carrer rere la reivindicació del dret a decidir, els partits que els representen no poden ser menys. El que hi ha damunt la taula és molt més que una convocatòria a urnes. La força i la credibilitat del país –i la de la seva classe política– estan en joc. La resposta unitària és imprescindible. La divisió no seria una resposta, seria un fracàs. En aquesta pugna tan desigual, la divisió és la derrota gairebé segura. I Madrid ho sap prou bé. Sempre ho ha sabut.