De set en set
Proclama
El president Mas ha declarat que no serviria de res proclamar la independència si ningú no ens la reconeix. Haver-ho dit abans, perquè els carrers són plens de gent que creuen que després de votar en una consulta no referendària, o bé, després de votar en unes eleccions plebiscitàries –el títol honorífic que convindrem a donar a les pròximes eleccions autonòmiques–, es manifestarà una majoria suficient que donarà legitimitat al Parlament de Catalunya per proclamar la independència. Aquí es nota la desastrosa influència de la visió del món que donen els llibres d'autoajuda. Idees com la de “voler és poder” són subjacents en els aplecs i les proclames amb banderes. La veritat és que no, voler mai no és poder, i encara menys en qüestions polítiques, i ni de bon tros en qüestions geopolítiques. Voler no és poca cosa, i sempre té alguna conseqüència, no necessàriament positiva, però per arribar a poder fa falta molt més. Una estratègia i una conjuntura internacional favorable, posem-hi per començar. Concretament el president es pregunta: “De què serviria que Catalunya fos un dia un estat independent si no el reconegués ningú? Tindríem la satisfacció de ser independents i no reconeguts?” A la segona, ja tal, no són pas pocs que aspiren a aquesta satisfacció pensant que poden passar-se del reconeixement. El caràcter festiu que ha impregnat tot el procés ajuda molt a deixar per més endavant els interrogants incòmodes. A la primera, això que et reconeguin sempre va bé; és com casar-se amb el consentiment i l'alegria de la família: tot són regals i bons auguris. Però la cosa és més complicada. La pregunta hauria de ser: de què serveix proclamar una independència, sense estar en condicions de defensar-la? Els reconeixements ja vindrien, quan això passés i es veiés que la proclamació no es basa sols en una majoria parlamentària conjuntural. L'interès pel cas dels catalans, mediàticament, està garantit; però per ara a fora només veuen mig país emocionat, no tant pel simple fet d'anar a votar com davant la imminència d'una proclamació.