Arlette Gruss

Segons els entesos, el Cirque Arlette Gruss és un dels tres millors circs d'Europa. Ara està fent una gira per França, i aquests primers dies de setembre és quan més s'ha acostat a casa nostra; l'hem anat a veure a Montpeller amb unes associacions d'amics amb seu a Figueres. I vam tornar tots (o quasi tots) commocionats i emocionats pel que hi vam veure i admirar: muntatge espectacular, disset mil metres quadrats ocupats, cinquanta grans camions, una carpa que en diuen “la catedral”, on caben mil vuit-cents espectadors en seients individuals, un espectacle de gran qualitat i professionalitat, elegància, coordinació, bona música en directe i, a la pista, vaques, cabres, oques, porcs, cavalls, tigres i elefants. És clar: érem a França, un país evolucionat…

Al final de la funció, alguns dels artistes que ja havien vingut al Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres van voler fer-se unes fotos amb nosaltres,
els assistents que aquest dia de l'estrena veníem de més lluny, segons em va dir Gregory Bellini, el pallasso que, amb el seu humor visual, lliga un número amb l'altre durant la funció. Ens vam fotografiar amb els xinesos de La Troupe Jinan, enmig d'una cordialitat i senzillesa del tot admirables. I també ho vam fer amb Rich Metiku “la noia de cautxú”, que és etíop, i a qui la meva dona li tocava els braços fent-li broma que no tenia ossos. Per cert, i ara que hi som: Etiòpia és un estat on es parlen més de vuitanta llengües; quan el senyor Wert es quedi sense feina a Madrid, podria anar-hi a fer pràctiques legislatives. A part de les excel·lències que s'anaven veient a la pista, allò que em cridava l'atenció era la cara de felicitat i meravella de gran quantitat de nens i nenes espectadors.
I vaig pensar que el circ deu ser l'espectacle més popular i amb més acceptació general. Es pot anar en família al teatre, al cinema, al museu, a una òpera si es vol, i no és pas segur que tothom en surti sempre content. Però de les famílies que sortien del Cirque Arlette Gruss aquest dia, tots els membres en sortien contents: pares, avis, oncles, fills, nebots, néts. Se'ls veia en les cares i en els comentaris. En un temps com el que ens toca viure, amb tot el que està caient sobre la societat, veure gent contenta en massa és un petit i autèntic miracle. Fa molts anys, un savi va dir que tan sols la il·lusió, no pas el saber, fa l'home feliç.