Votarem

La conclusió de la Diada reivindicativa de dijous és ben clara: votarem. Votarem i decidirem el nostre futur. No hi ha ningú que pugui aturar-ho. Ja no. Ja és massa tard. La desconnexió mental dels catalans respecte d'Espanya és total. Hem passat de la desconfiança a la desconnexió. I com que a més a més no ens refiem dels nostres polítics, hem tornat a sortir al carrer per posar-los contra les cordes: només hi ha una sortida, i aquesta sortida és votar. Votarem el 9 de novembre, si som capaços de trobar la manera de fer-ho d'una manera homologable a escala internacional. I si no ens deixen, o els nostres líders no s'hi atreveixen, tampoc no passa res. Votarem en la següent convocatòria electoral i només ho farem per aquelles formacions polítiques que portin la declaració d'independència com a primer punt del seu programa electoral. Tan bon punt ens col·loquin una urna al davant, trencarem amb Espanya. Una majoria abassegadora de catalans ha deixat clar que vol trencar amb Espanya i esdevenir un nou estat d'Europa. Només resta determinar quina és la millor oportunitat per fer efectiu aquest trencament. Si fem la consulta tot i el bloqueig espanyol, trencarem abans. Si declarem la independència al Parlament després d'unes eleccions legislatives, trencarem després. Hem arribat al final del procés. Ahir el president Mas reconeixia en una entrevista radiofònica que el govern ja no controla les finances de la Generalitat. Ras i curt, l'autogovern derivat de la Transició s'ha acabat, ha estat erosionat des de l'Estat fins a buidar-lo de contingut. No ens queda cap altre remei que trencar per existir.