De baix a dalt

Hem tornat a fer el cim. En aquest proppassat Onze de setembre del 2014 s'ha tornat a superar un rècord: 1.800.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona van aconseguir concentrar-se i construir el magnífic mosaic de la V de victòria, de valors, de votar i de via. I també hi afegiria de vida. El moviment català, de baix a dalt, segueix avançant. Sense cap mena de dubte, es pot tornar a parlar sense caure en el tòpic, d'una nova jornada històrica, una Diada molt reeixida, sense cap mena d'incident, amb una organització exemplar, en què el poble de Catalunya s'ha expressat, d'una manera diàfana, a favor de la democràcia plena. Volem votar: Hem de poder votar el proper 9 de novembre del 2014.

No hi ha dubte que, per damunt de tot, ha tornat a triomfar el civisme. Un civisme amanit de colors i alimentat pels anhels de tot un poble que simplement vol votar. I tot això s'ha aconseguit amb la fórmula “de baix a dalt”; és a dir, des de la base. Cal no oblidar que, amb la d'enguany, aquesta és la tercera mobilització seguida més gran de la història d'Europa, portada a terme de baix a dalt. Això és un missatge molt especial –i també molt contundent– directament a Brussel·les. Ara ja no val, de cap manera, declarar allò que tan sovint es diu per no mullar-se: “és un afer intern de l'Estat espanyol.” No, no i no; el cas del catalans, el procés sobiranista català és una qüestió europea, en què la UE ha de trencar la seva timidesa i posar-se a fer feina de debò. Les institucions europees saben perfectament que això no és una febrada, justament perquè es tracta d'un procés que va de baix a dalt. La UE, si vol servir per alguna cosa útil ha de saber liderar, per tal d'evitar els conflictes i, en el cas català, liderar vol dir fer de mitjancer. Europa ha d'entendre que la veu d'un poble està per damunt del Tribunal Constitucional (polititzat i desprestigiat). A més, la democràcia, juntament amb la pau, és la màxima raó de ser de la UE.

En síntesi, de baix a dalt, estem aconseguint fer realitat el nostre somni col·lectiu. Encara ens resta camí per recórrer; però des de la base, tirarem endavant amb dignitat i justícia social. Ara necessitem calma, coratge i determinació per tal de fer possible que el poble de Catalunya, com qualsevol poble normal de la Terra, pugui expressar-se, directament, a les urnes. Tots plegats, de baix a dalt, ho aconseguirem.