Massificar les aules no és qualitat educativa

Enguany el sistema educatiu català rep milers d'alumnes nous. Aquest fet hauria de comportar un increment proporcional de la plantilla de mestres i professors, increment que el mateix Departament d'Educació estimava el curs passat entre 1.000 i 1.500 efectius.

La realitat, però, és una altra. A dia d'avui encara hi ha molts instituts i escoles públiques que no tenen les plantilles completes. Si fa no fa, en la majoria d'instituts han perdut quatre, cinc o més professors respecte a les plantilles del curs passat.

Això s'ha aconseguit augmentant el nombre d'alumnes per grup, que oscil·len en molts casos per sobre dels 35 alumnes i van perillosament a la deriva cap als 40, si hi incloem les inevitables incorporacions a mig curs.

Sembla que la inversió del departament es fa només de cara a la graderia, car paradoxalment s'ha dotat uns quants centres d'ordinadors portàtils i pissarres digitals. Ja sabem que és molt atractiva, la presentació als telenotícies d'una aula plena de portàtils, però mentrestant el psicòleg del centre no dóna l'abast, l'aula de tecnologia està obsoleta, el professor de música només té un radiocasset per treballar o la calefacció no funciona degudament. Caldria preguntar-se si el model de gestió del conseller Maragall és aconsellable i sostenible: massificació a les aules, reducció de plantilles, hores extres, menys atenció a la diversitat, reduccions incomprensibles de jornada que ningú no cobrirà, inversió desmesurada en tecnologia que no s'ajusta a les necessitats de l'alumnat, descrèdit constant del professorat davant l'opinió pública. Potser el conseller pensa que gestionar l'ensenyament públic es fa igual com una empresa privada, però no oblidi que l'educació, com la sanitat, no és un sector en el qual es puguin estalviar diners sense pagar-ne un preu molt alt a curt i a mitjà termini, i que a més no gestiona la seva empresa, sinó l'educació de tots.