L'oasi i el desert de l'aeroport

No fa gaire d'aquella època en què l'aeroport de Girona era una soferta instal·lació que servia, bàsicament, per celebrar la quina de Vilobí, la fira d'antiquaris i, a l'estiu, rebre uns pocs avions de turistes. Un dia Ryanair es va fixar en Girona i hi va apostar –gràcies, no ho oblidem, a la catifa de diners que hi van posar les institucions–, i això es va convertir, d'un dia per l'altre, en una autèntica revolució. Del desert vam passar a l'oasi, a una activitat tan brutal que l'aeroport va quedar ridículament petit. S'hi van invertir un munt de diners. I quan vam tenir unes bones instal·lacions, Ryanair es va encaterinar de Barcelona. Diumenge, la pluja va ensorrar un mur prop d'una torre de control. Només una trista coincidència amb el mal moment que viu l'aeroport?