Llegir en català
Reconeixent, d'entrada una certa mirada més propera al pessimisme que a l'alegria, tinc la sensació que un dels pocs i grans avantatges que ens ha portat aquesta crisi, meitat forçada artificialment, meitat provocada per aquells que se suposa que ens havien de salvar de les crisis, és la recuperació de l'esperit perdut de la societat civil.
Després de les intenses mobilitzacions antifranquistes i amb l'arribada de la democràcia, tots plegats vam anar abdicant de les nostres ocupacions cíviques, deixant-les a mans dels polítics. Sense quasi ni notar-ho, la nostra societat es va tornar conformista, mandrosa i abocada a la subvenció. Vull fer una pel·lícula, un llibre, un espectacle? Doncs demano una subvenció. No hi ha subvenció? Doncs no hi ha pel·lícula ni llibre ni espectacle. I els polítics van aprofitar aquesta desídia, en molts casos per enriquir-se fraudulentament, i en d'altres per basar la seva gestió en la imatge. Quan sobraven diners donava més rèdit electoral organitzar una magna exposició sobre un pintor de fama internacional que potenciar la lectura entre els joves. Ara, com que no hi ha diners, s'han deixat de fer grans celebracions i la promoció de les coses importants tampoc no ha millorat.
Per això trobo molt positiu que la societat civil s'articuli al marge dels polítics i impulsi les seves pròpies iniciatives. En tenim bons exemples. El més multitudinari i popular, l'Assemblea Nacional Catalana, però n'hi ha d'altres, més modestos però no menys importants ni engrescadors.
Fa un any, un grup d'editorials catalanes Alrevés/Crims.cat, Edicions del Periscopi, Edicions Saldonar, Editorial Meteora, El Gall Editor, L'Avenç, Llibres del Delicte, Raig Verd Editorial i Sembra Llibres s'ajuntaven en un projecte col·lectiu i singular sense renunciar en cap moment a la seva independència i criteri individual. Llegir en català sorgia com una necessitat, sense que els seus integrats compartissin catàleg, objectius, gustos, franja generacional o lectures. Cada editorial mantenia la seva pròpia personalitat, però tenien clar que totes juntes aconseguirien més força, farien més soroll i es convertirien en molt més visibles.
El sector editorial català ha estat sempre un oasi enganyós. Sota una aparença càlida de camaraderia absoluta, tothom anava escombrant cap a casa, allunyant-se de les propostes gremials i dels treballs de col·laboració. Una prova pràctica d'això va ser el fracassat Saló del Llibre de Barcelona, que d'haver de ser l'aparador de la potència editorial de Catalunya es va convertir mentre va durar en una mena de fira rural amb pocs encants. Si a tot això si afegien les ganes de sortir a la foto i els ajuts públics teníem un panorama que no representava la realitat que deixava traspuar. Per això i per moltes altres coses resulta engrescador que sigui un grup d'editorials joves i petites qui posi en marxa un projecte d'aquestes característiques, convertint-se en abanderats d'una nova manera de fer les coses.
Treballen molt i hauran de treballar molt més, però desitjo de tot cor que siguin capaços de demostrar tot el potencial que tenen dins, que ens ajudin a recuperar aquella il·lusió malmesa, que ens facin més savis, més cultes, que ens descobreixen autors singulars, llibres imprescindibles i que ho facin des de la proximitat, des de calidesa des del tu a tu íntim, personal, amb noms, cognoms, gustos i opinions.
Un grup d'editors engrescats i engrescadors, com els d'abans, d'aquells que estaven més pendents d'una paraula que d'una casella del balanç. I ja sé que no es pot fer una bona feina sense que quadrin els números, per això quan vegeu algun llibre de la gent de Llegir en Català dediqueu-li tota la vostra atenció, els cinc sentits, regaleu-li com a mínim la mateixa passió que hi ha abocat els seus editors i potser així, entre tots, aconseguirem tenir un país més culte, més savi, més preparat, més sincer i menys marcat per les directrius no sempre lògiques dels mercats. Comprar llibres de Llegir en Català és garantir la pervivència d'una manera de fer. Estic segur que si entre tots aconseguim que els quadrin els balanços de comptes, ens ho tornaran amb escreix, en forma de grans obres sense necessitat de caure en el parany dels lligams polítics i sectorials.
