L'APUNT
Poca diplomàcia
Catalunya li suposa feina. Entre altres coses, ha hagut de renyar els primers ministres de Letònia i Lituània, i l'ambaixador dels Estats Units a l'Estat espanyol per haver admès el dret a decidir dels catalans. Ha alertat dels perills dels estats “lil·liputencs”, de la “inviabilitat” econòmica d'una Catalunya independent o l' ha situada “vagant per l'espai sense reconeixement internacional i exclosa de la Unió Europea pels segles dels segles”. Són només algunes perles. L'última, ahir, quan brandava l'article 155 de la Constitució, que obre la porta a la suspensió de l'autonomia. Pressió i amenaces massives són les armes de seducció del ministre d'Afers Estrangers. Un José Manuel García-Margallo que si alguna cosa exhibeix és poca diplomàcia.