Sobre Solanic i Binimelis
M'esgarrifa adonar-me com hem esborrat el nostre passat més recent i com els clàssics han caigut en un oblit o en una memòria boirosa
Els amics, sovint, m'obsequien amb llibres. Saben que són una de les meves dèries, que en compro, en rebo, en canvio, que grato en els catàlegs i les llibreries de vell. I que, sovint, dic que com més llibres trobo més m'adono que som molt poca cosa i que no sabem pràcticament res. M'esgarrifa molt adonar-me com hem esborrat i escombrat el nostre passat més recent i com els clàssics d'abans-d'ahir han caigut en un oblit o en una memòria boirosa. Els llibres que m'envien els amics em descobreixen petits i grans tresors, edicions especials i, sovint, gairebé familiars, que potser m'haurien passat del tot desapercebudes.
És el cas del llibre de Lulu Martorell i Solanic, Sobre Rafael Solanic. Un escultor, una biografia, Barcelona, edició de Roser Solanic, 2014. Una petita joia, un compendi de memòria, biografia, evocació sobre l'obra de Rafael Solanic, escultor noucentista integrat per aprenentatge i per matrimoni a la família d'Antoni Serra, ceramista. Autor de relleus, bustos, peces de ceràmica, imatgeria religiosa, relleus de força obrera per a can Codorniu, de Sant Sadurní, vinculat als moviments culturals i educatius i a la sensibilitat dels anys republicans i adaptat, més tard, a la gran tasca de refer el patrimoni eclesiàstic malmès per la guerra. Feia servir de pont la tradició de l'art litúrgic, que ja en els darrers anys vint repuntava, i que des de Montserrat i en la més immediata postguerra esdevindria un fil tènue de continuïtat artística en un ambient radicalment diferent, de lenta i difícil renaixença. Desfila davant nostre Olot, on els Solanic i els Serra van coincidir i van fer coneixença duradora, la successiva aventura ceràmica d'Antoni Serra a can Sangrà, a can Cucurny i, finalment, a l'Hospitalet de Llobregat amb la seva pròpia instal·lació familiar, artesanal i industrial. L'ambient i la vida, els contactes entre escriptors i artistes, la nova i moderna tradició pedagògica, la lluita per a la implantació dels estudis artístics.
Aquest llibre, construït amb materials d'una tendresa extrema, recull testimonis directes, explora els racons de la memòria, interroga les fotos i els documents, i enfila tota la informació en un relat fet des de l'amor filial més sincer. En realitat, fills, néts i besnéts units reten homenatge al pare, avi i besavi, i ofereixen el llibre en homenatge als seixanta anys dels casaments de Josep Martorell, l'amic arquitecte, i Roser Solanic i Serra, i d'Oriol Martorell, l'enyorat amic i company, pedagog, músic, director, cantaire i Montserrat Solanic i Serra. Dues germanes i dos germans, units per l'art i per l'amor.
M'arriba, també, una joia preuada d'una altra mena, Joan Binimelis: Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles, en edició acuradíssima i amorosa de Juli Moll i Gómez de la Tía, editada per la Universitat de València i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. El pròleg d'Eulàlia Duran pondera el valor de l'edició i el context, i l'estudi introductori i l'edició crítica i anotada de Juli Moll ens situen davant el valor d'aquest testimoni de primer ordre. Joan Binimelis (1538-1616), estudià a la Universitat de València i fou metge, historiador, geògraf, cartògraf, astrònom i matemàtic, protegit pel bisbe de Mallorca Joan de Vic i pel seu germà Lluís de Vic, lloctinent general; treballà per encàrrec dels jurats de la ciutat de Mallorca. Es féu capellà, tingué un benefici a la Seu de Mallorca i el bisbe el nomenà procurador de causes pies d'aquesta diòcesi, però el 1604 fou denunciat a la Inquisició per tocaments obscens i proposicions deshonestes; acabà confessant i es retirà a una vida discreta.
Aquest darrer episodi es veu com la causa més probable del fet que tota l'obra de Binimelis, humanista renaixentista, hagi romàs inèdita i només ens hagi arribat a través de còpies manuscrites. Va deixar una obra mèdica, científica i cartogràfica, principalment els mapes de Menorca (1585) i Mallorca (1593), i la seva Història General del Regne de Mallorca, que s'enquadra en el “marc historiogràfic particularista de cadascun dels regnes de la Corona d'Aragó” de l'època.
Juli Moll edita el llibre V de la Història General, que conté el “Llibre que tracta de la descripció particular de la illa de Mallorca e viles, e d'algunes coses memorables que en ella s'han seguides”, una bella edició i un bell compendi de la vida i la producció i riquesa de l'illa.