‘Voter Together'

No pretenc fer cap spoiler, però avui Escòcia ha guanyat. Independentment del que surti. Escòcia ha aconseguit votar. Ha aconseguit dir als seus ciutadans, a la Gran Bretanya, al món, que el seu futur el decideixen els escocesos. Tan senzill i tan difícil com això. Avui, quan es voti, i demà, quan se sàpiguen els resultats, s'establiran múltiples comparacions amb el procés català. També hi seran els que, amb un to paternalista i engolació de veu acadèmica, diran que no, que els casos de Catalunya i Escòcia no es poden comparar. Però acte seguit brandaran les declaracions de Durão Barroso d'ahir sobre la sortida d'Escòcia de la UE si avui guanya el sí i et miraran amb cara de “veus?”. Per tant, abans de qualsevol discussió sobre el tema, hauríem d'establir amb el nostre interlocutor si podem utilitzar comparacions o no. Perquè els que diuen que el procés d'Escòcia no es pot comparar amb Catalunya estan a dues frases de fer-ho amb Kosova (“ningú us reconeixerà”) o amb els Balcans (“us matareu els uns als altres”). Fins i tot l'ínclit Margallo va dir que la cosa acabaria com a Somalilàndia. Per no caure en aquest deliri ni tampoc en l'altre extrem (recordeu la basquitis), el més aconsellable és mirar-s'ho tot amb distància i assimilar que el procés català és únic. Escòcia pot votar perquè Cameron va trobar que la millor manera de posar fi a l'independentisme era fer-lo votar i que perdés. A Catalunya, les coses estan anant d'una altra manera i per això el cas –per desgràcia– és incomparable. És la catalan way, la que ha de lluitar per votar, la que aplega 1.800.000 persones per demanar-ho (la manifestació escocesa més multitudinària va aplegar 30.000 persones), la que provoca la unió de neoliberals amb marxistes al voltant d'una data i d'una pregunta que, per fer-ho encara més diferent, és doble. A Escòcia s'enfronten Yes Scotland amb Better Together i aquí Yes-Yes contra Don't Vote. Les comparacions són odioses.