La necessària unitat d'acció

ivim dies de gran incertesa, no cal dir-ho. I, en aquest clima difícil, el que sap més greu és que l'actitud d'alguns dirigents dels partits favorables a la consulta no contribueix gaire a asserenar els ànims, més aviat tot el contrari. Cert que, com va recordar el president Mas dimarts, quan tothom menys s'ho pensava, van acordar data i pregunta. Confiança, doncs, en Mas, en Junqueras i en qui sigui, però cal recordar que setmanes més tard de l'acord sobre el 9-N van desaprofitar un moment cabdal, el de les eleccions europees, quan van ser incapaços de consensuar una candidatura conjunta, tal com els demanava, per exemple, l'ANC. El resultat va ser que els electors no es van acabar de motivar prou i, tot i que, globalment, les candidatures favorables al 9-N van guanyar, no ho van fer de manera prou contundent. I, això, és clar, va crear nous dubtes. Els mateixos que sorgeixen aquests últims dies cada cop que escoltem algunes declaracions o que algú proper a ERC o a CiU ens explica les reaccions no gaire amigables que sovintegen cap al soci i amic.

Aquest Onze de Setembre, un milió vuit-cents mil catalans van sortir al carrer per demanar, majoritàriament, la independència i poder votar aquest novembre vinent. La nova demostració de força de la societat civil no ha aconseguit immutar –aparentment– l'Estat, que ja ha amenaçat amb treure la cavalleria si el govern tira endavant la consulta. Foc d'encenalls que no farà canviar l'opinió d'una majoria de catalans que, ara sí, finalment, han perdut la por i han fet un pas endavant.

Però el poble no ho pot fer tot i, sobretot, no ho pot fer tot sol. Per això vol, demana i exigeix als polítics que facin la seva feina i la facin bé. I això només depèn en aquests moments de la unitat d'acció. Unitat davant la consulta i unitat en unes futures eleccions si no podem votar el 9-N. Una candidatura conjunta permetria motivar l'electorat, el vot no es dispersaria i, el que és més important, es podria assolir una clara i contundent victòria independentista que, amb tota seguretat, no passaria desapercebuda a àmbit internacional. Va... que no és tan complicat!

V