Me'n vaig

Tenim els ministres de Rajoy i els fiscals de Torres-Dulce de guàrdia aquest cap de setmana. Els veig pendents del telèfon, sense poder marxar gaire lluny. A tot estirar, es podran escapar a una gran superfície, canviar el vestit i corbata per un xandall, i carregar el cistell de la compra. La llei de consultes ha esdevingut un torpede en la línia de flotació de l'espai de relax dels mandataris espanyols. Però ells estan disposats als sacrificis que calgui per salvar Espanya. Als seus cossos també els aixecaran un monument, i sense haver de dinar a la Camarga. Per això hi són.

Ministres i fiscals a punt de protagonitzar una pel·lícula de suspens. La que suspendrà llei i decret de consultes. Una vella manera de fer política. La del 1934 i la llei de contractes de conreu recorreguda pel govern de la República davant del Tribunal de Garanties constitucionals. Amadeu Hurtado, advocat de la Generalitat, suggeria anar aprovant la mateixa llei tantes vegades com l'anul·lés el tribunal, fins que el govern espanyol “es decidís a plantejar el problema polític de la llibertat del nostre Parlament”. Tot ens sona. De fet ja tenim dues lleis de consultes, i això del tribunal, no com un àrbitre sinó com un ninot, també ve de lluny.

Els ministres, a punt per fer un Consell extraordinari, no podran participar en un dels darrers actes del Tricentenari, el que recorda el setge de Cardona. Allí va capitular el general Moragues, i un any més tard, cridat a Barcelona, el van executar, li van tallar el cap, que van penjar en una gàbia de ferro al portal de mar durant dotze anys. Ministres i fiscals fan guàrdia i no poden marxar, però jo me'n vaig. Me'n vaig com tots els que han pogut votar, i han fet guanyar als Pets el premi Cerverí just el mateix dia que els escocesos votaven per anar-se'n.