Tants esforços esmerçats per res

Qui ens havia de dir que, després d'anys i panys d'esgarrapar de mica en mica drets laborals, ens acabaríem trobant com fa dues dècades, o potser pitjor. El cas italià que explica l'article que obre la secció econòmica no és excepcional sinó tristament extrapolable a la situació catalana i del conjunt de l'Estat. La crisi, diuen, ens ha polit en competitivitat, però també ha deixat un penós llegat que va més enllà de les legions d'aturats: la precarietat com a normalitat. Ningú dubta que el teixit empresarial ha patit, especialment les companyies més vulnerables, però, vist des de la distància, qui més ha perdut, i de llarg, han estat els drets dels treballadors. Uns drets que no cal ser una llumenera per albirar que trigaran a restablir-se.