Una propietat

Perdonin per tornar a insistir en el referèndum escocès quan tots vostès ja deuen haver llegit desenes de columnes dedicades a aquest tema en els darrers dies. Però no me'n puc estar de comentar les paraules del premier anglès David Cameron al final d'un recompte que molts imaginàvem més renyit: “Sóc un demòcrata. El més correcte era donar al poble escocès el dret a parlar”. Igual que els seus homòlegs de Madrid!

Paradoxalment, el mateix dia que Escòcia votava democràticament el seu futur, a la capital d'Espanya, el fiscal general de l'Estat, l'inefable Torres-Dulce, reunia els fiscals del Principat per coordinar una resposta contundent a la convocatòria de la consulta sobre la independència de Catalunya del 9N. En aquest sentit –i tal com està la separació de poders al Regne d'Espanya– recordin què va dir el ministre d'Afers Exteriors, el legionario Margallo sobre la suspensió de l'autonomia catalana...

Però sobretot, m'interessen les paraules pronunciades per l'insigne dirigent del PP Esteban González Pons en un entrevista a RNE poques hores abans de la celebració del referèndum escocès. Pons, en una enèsima mostra de rigor històric va afirmar que “Escòcia era independent i es va incorporar al Regne Unit per una votació. Catalunya pertany a Espanya des que existeix”. I m'agradaria que retinguessin la paraula “pertany”, perquè és la mostra més clara de com s'entenen des del PP (i lamentablement també des del PSOE) els lligams entre una i altra. “Catalunya pertany a Espanya des que existeix”, com la nena que ja neix esclava, sent una propietat de l'amo, sense arribar mai a una majoria d'edat que li permeti decidir per ella mateixa si vol abandonar la plantació. Aquest és el problema, i aquesta és la diferència entre el Regne Unit i el Regne d'Espanya. I d'aquí la necessitat imperiosa d'obrir els col·legis el proper 9-N per omplir les urnes de democràcia i dignitat.