Pel broc gros
Ara toca parlar del qui decidia sobre de què tocava parlar
Tura Soler / [email protected]
ra toca, i suposo que per molt temps, parlar d'en Pujol. Ara toca parlar d'aquell home que decidia quan tocava tocar un tema i quin tema tocava tocar. Des que ell mateix es va posar al punt de mira amb l'estranya confessió, li toca ser el blanc i tothom engega els projectils que es veu que feia anys que guardaven a la cartutxera. El cas Pujol m'ha fer reflexionar sobre un fenomen que algú que hi entengués hauria d'estudiar: aquesta necessitat innata que tenim la gent de voler-nos saber relacionats d'alguna manera amb aquell que esdevé mediàtic encara que sigui per un afer criminal. Tothom vol ser testimoni tangencial dels casos i poder dir que han coincidit amb el protagonista, tant si és un mangant qualsevol o un assassí en sèrie de renom. Jo també pateixo aquesta estranya síndrome i he rememorat quan he tocat o fregat jo l'home ara afusellat mediàticament i acorralat judicialment. Tinc present que, quan era periodista novella, em feia por haver d'assistir a un acte on fos present el totpoderós Pujol. Si no preguntaves allò que ell considerava que tocava, et podies caure una vergassada verbal amb aquell: això no toca. O pitjor: que contraataqués amb una pregunta i si no en sabies la resposta et pengés les orelles de burro i et deixés en ridícul. Un periodista que havia treballat a la Farga Casanova va salvar de la humiliació tota la corrua de reporters quan Pujol, pensant que tots érem ignorants (de fet ens ho va dir) sobre la crisi de la indústria ripollesa dels anys vuitanta, va intentar esbandir-nos amb un qüestionari. Uf! Gràcies, Jaume Espuny!
Amb la resta del que ara anomenen clan Pujol, no hi he tingut tracte (tot i que vaig a passar la ITV quan toca) però tinc una anècdota, de primera mà, que em va cridar l'atenció de la seva manera de fer. L'any 2005 es va detenir a Puigcerdà i empresonar Ridoune Elourma, que vinculaven amb un escamot d'Al Qaida i que feia de paleta a casa d'un fill de Pujol a la Tor de Querol i solia anar a l'obra amb un cotxe de Marta Ferrusola. Doncs l'advocat del sospitós de terrorista va rebre la trucada de can Pujol per dir-li que no escatimés recursos en la defensa, que si el paleta no hi arribava, ells ja arribarien on calgués. Costa trobar uns amos amb aquesta bona disposició i confiança en els seus obrers.
A
