Un sofà a la riba
Estupidesa i frivolitat
En una de les seves Sabatinas intempestivas el periodista Gregorio Morán analitzava l'estat de la qüestió a Catalunya i la resumia amb aquesta frase: “La hermandad entre estupidez y frivolidad es una de esas componentes que marcan el momento que vivimos.” Per il·lustrar-ho, oferia l'exemple d'un seu article anterior en el qual parlava, en castellà, de la localitat d'Ibiza, el lloc on havia estat executat un tal Raoul Villain, l'any 1936. Com que Morán escriu en un diari que té una doble edició (en català i en castellà), aquella seva Ibiza va esdevenir Eivissa en ser traduït el text. Això l'exaspera. Dedueix que es tracta d'una conxorxa de correctors que creuen en els Països Catalans i que li trastoquen l'essència del seu discurs per un canvi toponímic, “un detalle que roza el surrealismo”.
El que de debò són surrealistes són els seus arguments. El primer és que Ibiza és Ibiza a tot Espanya i a mig món. Menys a Catalunya, on es publica el diari on escriu, i a Eivissa, justament, on la llengua oficial (si no m'equivoco) és també el català, la llengua en la qual Eivissa és Eivissa. I no pas per una frivolitat o per ganes de portar la contrària a “mig món” que coneix Ibiza pels desajustos eivissencs i per les celebritats que hi estiuegen, sinó perquè respon a una evolució lingüística que prové dels púnics, passa pels grecs i pels romans, continua amb els àrabs, i acaba en les llengües romàniques que en fan Ibiza o Eivissa, en funció dels seus propis criteris. El segon argument és que el fet que Morán relata és del 1936, “cuando los talibanes de las lenguas aun no habían nacido”. I ve a dir: ¿Com pot ser que identifiquem com a Eivissa una localitat que era coneguda com a Ibiza durant la guerra? La beneiteria no té aturador, perquè això que diu és mentida i perquè fa segles –¡com a mínim vuit!– que Eivissa té aquest nom en català. “Estupidez y frivolidad.” Això és el que fa mal de debò, en això hi estic d'acord, Gregorio.