Mural Moix

Santi Moix, un dels artistes amb més projecció mundial de la seva generació, es proposa revifar l'esperit de l'art popular que roman en algunes esglésies romàniques dels Pirineus de Lleida que no tenen obra dels mestres medievals. Moix enllesteix el projecte d'envigorir les parets interiors malmeses de Sant Víctor, a Saurí. Compta amb la col·laboració activa i entusiasta de la gent del poble i de forasters engrescats amb la iniciativa. Un d'ells és Jordi Sunyer, catedràtic de salut pública –guardonat, per cert, aquest estiu amb el premi internacional més prestigiós del seu àmbit–, científic atret per l'art i la cultura. M'ha fet a mans croquis i textos que reflecteixen la voluntat de fer allí una intervenció plàstica intel·ligent i cordial. Diu Santi Moix: “Cerco que les parets de l'església de Sant Víctor es transformin en una explosió que il·lusioni per la força de la modèstia i la sensibilitat, com un radar de tot allò que l'església escolta i sent.” Coneix molt bé aquell indret de la vall d'Àssua, on començà a pintar de ben petit, encoratjat pel seu pare, Santiago Moix, metge humanista i ciutadà solidari. En aquell topant de la solana on el torrent de Pamano es fa riu, obrint-se pas cap a la gorja de Bernui, el pintor Moix vol extreure dels murs reclosos i humits l”ordre ocult” de l'imaginari de natura i vida que hom endevina en els traços diluïts del treball de pintors de parets dels segles XIX i XX. L'any 1998, en una entrevista al dominical de l'Avui, deia: “Allò que val és pintar, ja sigui abstracte o figuratiu.” Moix, un eclèctic amb talent, té el do de l'harmonia visual i de la simbiosi emotiva. La seva intervenció en un espai religiós del Pallars serà diferent a la del seu coetani Miquel Barceló a la seu mallorquina. Barceló encasta món exterior a l'interior del temple. Moix revela el secret de les parets per agermanar-lo amb el món de fora. Fon les restes de policromia dels pintors rurals de l'antigor amb la vivor acolorida d'una vall pirinenca amb gent feinera, digna i agraïda.