Periodistes

En alguns àmbits un periodista sol definir-se com algú que pot estar perfectament sobri fins a l'hora de dinar. Em consta, però, que el periodista que m'ocupa avui, tot i la seva dilatada carrera de corresponsal en ciutats llunyanes, és capaç de seguir sobri fins després de sopar. El gironí Josep Bosch, ara un portaveu de l'Organització Mundial del Comerç, ha estat corresponsal d'Efe a Londres, Pequín, Tòquio i Hong Kong. És encara recordat com l'home que va desfer l'embolic dels cèlebres “papers de Laos” en el procés de cerca i captura d'un dels nostres pioners en la corrupció política, l'exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán. Mentre molts periodistes tenen l'hemeroteca al cap, Josep Bosch la guarda a casa. Vull dir que té la col·lecció de diaris privada més important d'Europa. La col·lecció es caracteritza pel fet de tenir els diaris que informen, el mateix dia o l'endemà, des del lloc dels fets i des de qualsevol racó del món. Se n'han pogut veure mostres en diverses exposicions a Barcelona, Ginebra, Madrid o Viena. Els més de 10.000 diaris de la col·lecció Bosch són pura arqueologia de la premsa escrita. La notícia és que dissabte vinent s'obrirà una exposició, L'histoire a la une, on les portades dels diaris de Bosch aniran acompanyades dels documents i manuscrits que es guarden a l'extraordinària Fundació Bodmer de Ginebra. La Bodmeriana és el resultat de l'obsessió de Martin Bodmer per reunir una biblioteca de la literatura universal que té 150.000 peces en 80 llengües i 270 incunables. Ara, doncs, quan Bosch ensenyi la portada del Washington Post amb l'arribada de l'home a la lluna, la Bodmer hi posarà la primera edició de Jules Verne, De la terre à la lune de 1865. I si mostra el BerlinerIllustriete Zeitung el dia de la caiguda del mur ja poden comptar que al costat hi haurà l'original d'El manifest comunista de 1848. I no cal seguir. A la Bodmer, gràcies al nostre periodista/col·leccionista, anuncien un festí per als més exigents.