El Pirineu en llibres
Feia temps (vuit o deu anys ben bons) que no pujava al Pirineu, i la cosa ja em començava a ser insuportable. La celebració dels cent anys del naixement d'Esteve Albert (1914-1995), commemorats dintre la convocatòria de la 18a Fira del Llibre del Pirineu, a Organyà (Alt Urgell), els primers dies de setembre, van escurçar la llarga espera.
I és que, amics meus, qui pot oblidar el Pirineu? En efecte, hi vaig tornar a sentir el mateix de quan hi vaig anar, el 1970, a recórrer amb el meu pare els llocs del Pallars i de l'Alt Urgell on va fer la guerra. Com a rodamón comarcal, l'he resseguit tant com he pogut, hi he fet un bon grapat d'amics i algunes coses n'he escrit, tant als diaris com en llibres, entre els quals La Transició apassionada (1975-1980), que vaig començar l'estiu de 1986, gairebé en trànsit diria, dintre la nit pirinenca d'Enviny, sobre Sort.
De cop, veient els centenars de llibres exposats a la Fira, que surten de les factories laborals d'autors, editors i llibreters d'aquesta alta muntanya catalana, vaig sentir també que la vella tradició de la continuïtat no s'havia trencat. L'obra dels vells de la tribu –mossèn Cinto, Maragall, Sagarra, els lingüistes Fabra, Moll, Alcover o Coromines, els folkloristes i etnògrafs Joan Amades, Violant i Simorra, Serra i Boldú, Serra i Pagès, Joan Lluís, el mateix Esteve Albert i tants més de totes les disciplines i condicions– era continuada i ampliada per tot un estol de gent de totes les edats, nats la majoria enmig d'aquests esvorancs que gairebé toquen el cel, l'obra dels quals (escrita, parlada, teatralitzada, musicada o pintada) s'exhibia senzilla, però contundent, sota els porxos medievals d'Organyà, vora l'església on s'escoltà per primer cop uns sermons en català: les cèlebres Homilies.
Com en altres ocasions, vaig preguntar-me: ¿En saben alguna cosa, a Barcelona (per posar l'exemple de gran capital on passa tot, però on sovint no en queda res), del que es cou, i no només en llibres, més enllà de les aglomeracions? Vatua! La pregunta que no paren de fer-se, des dels temps de l'antigor recent de la transició política, la gent del Pirineu compromesa amb el present i futur d'aquesta societat, cada cop més evacuada per la lenta agonia de l'emigració, un procés que, al segle XX, va tenir un segon episodi, sobretot a partir dels anys seixanta. De tot això vam anar-ne parlant amb els amics retrobats, tots ells esforçats manobres de la història, de la poesia, de les economies locals, de la consciència i unitat territorial d'aquest enorme contrafort muntanyós, talment una Pàtria natural, com la volia Esteve Albert.
Al voltant de la seva memòria, van reunir-se els continuadors del que ell va començar, una gent que té uns noms concrets i una obra ben concretada que cal que se sàpiguen: Josep Espunyes, poeta, lingüista i historiador, de Peramola; Artur Blasco, musicòleg, creador de les trobades a Arsèguel; Marcel Fité, poeta, novel·lista i filòleg de l'Alt Urgell; Joan Obiols, també de Peramola, autor d'una desena de llibres sobre les sis comarques del Pirineu, autèntica enciclopèdia del saber humà, paisatgístic i lingüístic d'aquestes valls; Manel Figuera, barceloní que s'instal·là a la Cerdanya, lingüista, mestre de català, poeta, narrador, excursionista; Isidre Domenjó, de la Seu, periodista, tècnic cultural al Consell Comarcal, col·laborador a diversos mitjans locals i d'Andorra, exdirector de la
revista Pirineu actual i autor, el 2009, del llibre Pensar el Pirineu, textos periodístics a contracorrent del pensament polític oficial; Jordi Solé Camardons, d'Oliana, sociolingüista, professor, creador de Voliana edicions, a Argentona, des d'on ha propagat la personalitat d'Albert; Xavier Rebés d'Areny-Plandolit, editor, pagès, d'Andorra la Vella, des d'on ha continuat l'activitat editora del seu pare; Rafael Català i Dalmau, de Barcelona, continuador així mateix de Rafael Dalmau Editor, que tant publica sobre cultures locals; Jordi Pasques, d'Oliana, poeta, periodista, dinamitzador cultural, comissari del Centenari d'Esteve Albert; Cisco Prats, de Tremp, editor de Garsineu, amb infinitat de llibres sobre el Pirineu; Joan Graell, de la Seu, oriünd del Solsonès, poeta, cofundador de la revista Lo Banyut (1998) i del Centre d'Estudis de l'Alt Urgell; i, en fi, Cisco Farràs, de Salàs, antropòleg, historiador i professor; Carles Gascón, de la Seu, historiador, especialista en el món dels càtars; Albert Villaró, novel·lista de la història pirinenca, i Marcel·lí Pascual, director d'Edicions Salòria, de la Seu, i de la revista Viure als Pirineus. Els qui, amb d'altres, aguanten el país; els qui tinc la sort de tenir per amics.
