Mòbils a l'escola

“No són mesures contra les noves tecnologies, sinó a favor que se'n faci un ús responsable.” Les paraules que la regidora d'Educació de Girona, Isabel Muradàs, va dir aquesta setmana durant la presentació d'un paquet de mesures per evitar l'ús indegut dels mòbils i internet a les escoles, són molt semblants a les que va dir ja fa uns anys un professor: “No és un problema tecnològic. És un problema de conducta.” El cas és que entre una i altre han passat anys i no sembla pas que les coses hagin canviat gaire. Perquè coincidint amb l'inici de curs ha tornat a aparèixer per enèsima vegada el debat sobre l'ús, o mal ús, del mòbil a les escoles. Des de l'eclosió d'aquest aparell, la comunitat educativa ha fet el que ha pogut per regular-ne, amb més o menys èxit, la utilització dins de les instal·lacions dels centres escolars. I si per un costat sembla evident que les mesures adoptades no han reeixit gaire si encara cal donar-hi tantes voltes, per l'altre sembla que tots coincideixen en un aspecte: sense la implicació de les famílies, no es va enlloc. Ho va dir Muradàs i ho va dir també fa pocs dies la directora d'un centre escolar que afegia sense embuts que l'aplicació de la prohibició del mòbil acordada seria molt difícil, ja que està molt estès entre els alumnes. Doncs aquí rau la qüestió. La situació ideal seria que no calgués una altra regulació, que la pròpia responsabilitat de cadascú, joves i no tan joves, fos suficient per saber com i quan podem i volem fer servir el mòbil. Però no oblidem que els joves acaben imitant, encara que no ho admetran mai, el que veuen a casa. De manera que cal acceptar aquesta realitat de certa irresponsabilitat per part de tots. Com també cal acceptar que de res servirà prohibir o regular el mòbil a les escoles si després, una vegada fora, els joves fan el que els surt de la barretina. Entre altres coses perquè tampoc no han rebut del seu entorn més pròxim ni unes pautes ni l'exemple adequat. Així que al final sembla que tot implica educar perquè no s'accedeixi a continguts poc adequats, per evitar casos de dependència, per evitar casos d'assetjament... Però com que és evident que el mòbil no és una eina perillosa en si mateixa i que no es pot anar contra la tecnologia, per què no plantejar-se, com ja han fet alguns investigadors, la possibilitat de promoure el mòbil com a eina pedagògica?