Entre les Planes i Sant Feliu...

Trenta anys exactes són els que han passat d'ençà que una colla d'entusiastes del meu poble, sota la batuta i benedicció del rector mossèn Josep Sarola, van començar a netejar l'ermita i dependències del que a Sant Feliu i les Planes (Garrotxa meridional) coneixem com “Sant Salvador”. És l'ermita i restes del castell feudal de Puig Alder, documentat en temps del compte Bernat Tallaferro i abans i tot. Pertany al municipi de les Planes d'Hostoles i és a la vall de Cogolls, sobre un turó de set-cents metres d'altitud.

Netejant i restaurant l'ermita del castell, uns paletes i un fuster de Sant Feliu de Pallerols (voluntaris com tots els que hi treballaven fa trenta anys) van fer una immensa, inesperada troballa: amagada en l'ampit d'una antiga finestra, aparegué una bellíssima talla romànica de la Mare de Déu aguantant el seu fill a la falda. Els paletes es van entusiasmar, i més encara ho va fer mossèn Josep Sarola, que baixà de Sant Salvador com si baixés d'un segon Tabor on havia presenciat una altra transfiguració. La imatge va ser qualificada d'excepcional pels experts, i lliurada al Museu d'Art de Girona, on és exposada des d'aleshores. Ara ha vingut personal directiu del dit Museu al poble, per documentar-ho tot: el lloc, la troballa, els protagonistes… i tots estem contents sabent que això és una revifalla clau per a un afer que ens semblava adormit. Perquè al Museu d'Art hi havia exposada la talla, però no hi havia cap explicació ni cap identificació. Ara hi serà tot, i als santfeliuencs, i a la gent de les Planes que també hi han treballat molt i encara hi treballen, ens sembla una qüestió important i de justícia –com si diguéssim.

La història feudal i remença d'aquest castell i els de Colltort i Hostoles dóna per molt, la troballa en seria una prova més. El senyor Josep Canal, tan enyorat pels que el coneixíem, sabia el que no sabia ningú més. Encara el sento explicant-me la nostra història: “Tingues en compte que ja l'any 1184, Dolça d'Hostoles, mare de Miró III, féu testament llegant a Sant Salvador tot el seu aixovar de roba, per compensar una mica el que no havia pogut acabar de fer a la capella.” I el senyor Canal ho deia textualment, en el llatí d'aquell temps: “ad Sancturn Salvatorem de Pugader omne linum quod habeo en Amer et in aliis locis pro frangimento ipsius ecclesie quod feci.”