Adoptem un funcionari

Tot s'ha arrodonit. Hi ha la llei de consultes. Hi ha
el decret que ahir va signar el president de la Generalitat amb gran elegància, ordre i alegria. Hi havia, ahir i també, la festa i el suport popular a la plaça de Sant Jaume. I per acabar i per ara, hi ha una quantitat enlluernadora d'ajuntaments que tanquen el cercle donant el toc de jugada curta, de proximitat municipal necessària. De l'altra part, a l'altre front, hi ha el mur, la guerra de l'Estat. El govern, el consell d'Estat, el Tribunal Constitucional, i tot allò que calgui. Suspendran la llei,
el decret, i intentaran tallar d'arrel l'anhel i la il·lusió. Aquesta mateixa setmana. “Només els espanyols poden decidir què se n'ha de fer, d'Espanya”, va sentenciar ahir Soraya Sáenz de Santamaría. Enhorabona! Això són taules. Per trencar l'empat,
per encarrilar-ho tot fins al 9 de novembre, calen els funcionaris de la Generalitat, que hauran de desobeir i prevaricar. No tindran cap coixí públic. No tindran perdó. Se la jugaran. Són del tot necessaris per arribar a un final que culmini la gran travessa. Els necessitem més que el pa que mengem i l'aigua que bevem. Són la solució momentània i precisa. Òmnium i l'Assemblea els han de fer costat. Els han de salvar el costat. Els han d'assegurar una paga benemèrita i vitalícia. La tranquil·litat. Paguem-los l'audàcia i el valor. Adoptem, entre tots plegats, cada funcionari audaç
i valent. Posem-los la xarxa perquè facin
el salt necessari i ens salvin la dignitat.