Que no marxi ningú

Menys els morts, que ningú es mogui, i si dels primers en pot tornar algun, millor. Tothom farà falta, tothom fa falta ja avui, ja ara, en un moment en què de les calculadores cal esborrar el signe de restar i encara més el de dividir. Tothom és necessari en l'hora greu en què s'escriu el futur incert d'un país que vol deixar de ser vell i cansat per ser nou i vigorós. Ningú és sobrer, ningú se n'ha de veure exclòs, ningú se n'ha de sentir expulsat, ningú ha de voler marxar d'un país i una terra que només vol créixer, que només pot créixer. Tothom hi és cridat, tothom és necessari per construir un país que es vol fer a base de dir sí, a base de la positiva suma de dir rotundament sí a un futur millor i decididament no a un passat de tenalla i de tenebres.