De set en set
A consulta
Potser l'objectiu és que no hi hagi un desenllaç clar
L'anomenada consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya és de molt mal fer. No és pas irrellevant que sigui inconstitucional, però hi ha una raó de pes prèvia: les preguntes no s'entenen. Més o menys tothom sap què cosa és un estat independent –una entitat política sobirana establerta damunt un territori definit per unes fronteres estables en el qual vigeix una legislació exclusiva– però ningú no sap què cosa és un estat no independent. Diuen els exegetes que es tractava d'incloure els partidaris del federalisme, del confederalisme i qui sap si també del cantonalisme –tots plegats, uns visionaris que no semblen florir enlloc més que en la catalana terra–, que podrien sentir-se realitzats votant sí a la primera pregunta i no a la segona. Sembla que els qui són convocats a contestar la consulta hauran de recórrer a fonts altres que la concisa i confusa papereta per saber quin és el projecte de país que implica cada una de les opcions. I un mes abans només tenim les urnes de cartró i els previsibles recursos, però encara no han repartit el llibre d'instruccions. Passa també que dir no a la primera pregunta implica no contestar la segona, i aquesta exclusió és políticament indefensable; el resultat de la primera qüestió crea un nou escenari en el qual tothom hauria de tenir el mateix dret a opinar. Llavors, no hi haurà una manera contrastable i desapassionada de saber què se'n desprèn ni com podria la Generalitat “exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon”, que és la finalitat explícita de la consulta. Potser, sigui la consulta legal, il·legal o alegal, aquest és l'objectiu: que no hi hagi un desenllaç clar que pugui condicionar els moviments consegüents. Perquè si no es fan preguntes clares i distintes, no es poden obtenir respostes convincents. Hom, quan respon sí, adopta una actitud que es defineix per oposició als qui responen no, i viceversa, i tots dos han de parlar exactament de la mateixa cosa, perquè si no, seria una pèrdua de temps.
