Vaga

Ja està, ja ha arribat. Sembla mentida com passa el temps, oi? Fa quatre dies que enganxàvem gomets i ara, mira: la meva filla petita –14 anys– demà farà vaga. La seva primera vaga! Com que els alumnes de tercer d'ESO del seu institut necessiten el permís dels pares per adherir-s'hi, la condició sine qua non per tenir-lo era que s'informés bé sobre quin és el motiu de la vaga, qui la convoca, qui s'hi ha adherit, quines mobilitzacions hi ha previstes, etc. I que hi reflexionés, és clar, i que sabés també que una vaga no és una frivolitat sinó un dret fonamental amb les seves conseqüències, que en segons quins nivells d'estudis no es poden perdre gratuïtament dies de classe, i que moltes economies no suporten el càstig monetari que comporten. Però us he de confessar que a casa ens ho hem mirat amb molta simpatia perquè la causa de la convocatòria –la suspensió cautelar de la consulta del 9-N– és més que justa, i el lema “Buidem les aules, emplenem les urnes”, esperançador. Segueixo pensant, però, que tret d'honroses excepcions, a les aules s'ha parlat poc del procés, i s'ha perdut una oportunitat única no pas d'adoctrinar els alumnes i fer-los independentistes, com diuen alguns, sinó d'explicar-los el moment que està vivint el país i fer-los viure aquests dies, que demà estudiaran als llibres d'història, amb tots els seus clarobscurs, en primera persona. Una oportunitat poc aprofitada a les aules de parlar de democràcia, de discrepàncies que es respecten, de llibertat. En aquest sentit vaig estar contenta sentint el delegat d'ensenyament a Girona, Albert Bayot, que en l'acte de començament de curs va demanar als ensenyants que s'impliquessin, que aprofitessin el moment per parlar d'aquests valors que dic. Sense cap por. Amb seguretat, il·lusió i calma. A hores d'ara no s'hi val a mirar cap a una altra banda ni a ser tebis. D'una manera o d'una altra, tots ens hem de comprometre.