Un sofà a la riba
Pòsit de civilització
L'arxiver no acumula sinó que gestiona
Des de demà i fins al dia de Santa Teresa, Girona serà la capital mundial dels arxius. S'hi faran dues conferències, la 2a del Consell Internacional d'Arxius i la 9a de la Conferència Europea d'Arxius, a més de les 13es Jornades Imatge i Recerca, que ja fa temps que es van posar en marxa dedicades a la memòria i el mestratge de qui va ser il·lustre fotògraf i cineasta, Antoni Varés.
La confluència d'aquestes reunions representa, en conjunt, un esdeveniment de primera fila, amb més de 850 inscrits de 90 països, una gernació considerable de senyores i senyors que es dediquen a arxivar. En què pensem quan ens imaginem la seva tasca? Inevitablement tenim imatges de llocs sòrdids i empolsegats, racons on van a parar papers per tal de dormir el son dels justos, cementiris on s'acumulen dades que ja no afecten el present, territori d'on excloem la creativitat i la llum, si més no la llum natural, l'efervescència del que és viu. Res de tot això, sinó tot el contrari. El lema que presideix aquesta macrotrobada organitzada per l'Arxiu Municipal de Girona és Arxius i Indústries Culturals i coincideix conceptualment amb el de l'exposició que l'Ajuntament munta a partir de documents gironins de l'any 902 i fins l'any 2014: Arxius, memòria i futur. La feina de l'arxiver és recollir, sistematitzar, conservar i tenir a disposició de l'usuari tot allò que entenem per document, és a dir, tot el material que és dipositari i notari de la memòria de les generacions. No acumula sinó que gestiona; no desa sinó que vivifica.
La reunió de Girona intensificarà la idea que l'arxiu és imprescindible per conèixer i estudiar el passat però que també serveix per convertir-se en un motor cultural i econòmic. No es tracta de papers, mapes o fotografies que ens ensenyen com vam ser sinó de joies que reclamen l'atenció d'un orfebre. I que volen ser exposades al món, conegudes i reconegudes, perquè són pòsit de civilització.
