l'escaire
Ros Marbà
Feia una mica de tramuntana, el capvespre de dissabte, a Vilabertran. Un aire que refrescava i anunciava la tardor. Últim concert de la Schubertíada, un festival tardà, que comença quan d'altres acaben. Antoni Ros Marbà dirigia una orquestra de cambra que s'ha constituït a l'aixopluc del festival. Ros Marbà deu ser l'home que sap més de música en aquest país. En sap en un sentit pràctic, de cara a la conjunció d'una orquestra i a l'execució d'un programa. Una garantia. El que ell dirigeix sempre sona net, clar, aparentment senzill, just, sense estridències. Per aconseguir això, a part de bon gust i sentit comú musical, es necessita claredat d'idees, coneixement i experiència. A Ros Marbà de tot això li'n sobra. No ho sabem del cert, però sospitem que també havia escollit el programa. Música noucentista de Toldrà, per començar. Vistes al mar, de 1921. Una composició esplèndida. Diuen que Toldrà es va inspirar en uns poemes de Maragall, però, sentint la peça, més aviat vèieu aquells quadres de Joaquim Sunyer, amb pinedes i berenades, i evocàveu els versos jovials de Carner d'abans de 1925, quan la llum predominava sobre l'ombra en l'obra del poeta. La segona peça va ser la Salve regina, de Franz Schubert. El lirisme de Schubert pren, en les composicions religioses, un aire místic, vaporós, ingràvid. Va cantar-la una soprano jove, amb un notable sentit de la melodia, però amb una veu retinguda, sense esclatar. A la segona part del concert, canvi substancial. Ni noucentisme ni misticisme, sinó La nit transfigurada, de Schönberg. Música austrohongaresa, música vienesa, amb aquella intensitat psicològica del sentiment, de la passió, del conflicte. Aquí no evocàveu la claredat carneriana sinó el món elegant, turmentat i dens de les narracions i del teatre d'Arthur Schnitzler, de Hofmannsthal, de Zweig. Va ser, doncs, un concert molt literari i excel·lent en la resolució musical, que és el primer de tot. Llàstima de la incomoditat amb què s'ha d'escoltar la música en aquest festival que, en comptes de resoldre's, sembla que augmenta. A la sortida, la tramuntana alliberava i airejava la nit empordanesa.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 08-09-2009, Pàgina 12
- El Punt. Barcelona 08-09-2009, Pàgina 12
- El Punt. Camp de Tarragona 08-09-2009, Pàgina 12
- El Punt. Comarques Gironines 08-09-2009, Pàgina 12
- El Punt. Penedès 08-09-2009, Pàgina 12
- El Punt. Maresme 08-09-2009, Pàgina 12
- El Punt. Vallès Occidental 08-09-2009, Pàgina 12