Originals

Dissabte passat, l'economista català Germà Bel, l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, el sociolingüista Miquel Strubell i jo vam aterrar a Cambridge per participar en un debat en una sala universitària plena de gom a gom. Solé i Sabaté va fer un resum de les relacions poc conegudes entre Anglaterra i Catalunya del segle XVIII ençà; Strubell va analitzar una investigació portada a terme per un sociòleg espanyol als anys noranta, sobre com la resta dels espanyols percebien els catalans, i Bel va comparar els sistemes polítics verticals (Espanya, França) amb els horitzontals (Suïssa, Alemanya).

Si s'ha de jutjar pels comentaris posteriors del públic, tot plegat va agradar molt, en bona part perquè aquestes intervencions acadèmiques havien estat genuïnament originals. Ho remarco, perquè fa molts anys que en el món universitari angloamericà es plagia material de la xarxa, fins al punt que ara hi ha diverses aplicacions per descobrir si qualsevol dissertació, tesina o tractat conté paràgrafs retallats de textos preexistents.

Per neutralitzar aquestes aplicacions, fins i tot se n'ha inventada una altra –l'Anti-Anti-Plagiarism System– que detecta paràgrafs plagiats i en modifica alguna paraula, sense canviar-ne el sentit; així, legalment, l'autor no pot ser acusat de plagi. Es veu que s'hi ha d'anar amb compte, però, atès que, de vegades, erra el tret i produeix expressions estranyes, com la ja famosa sinister buttocks (‘natges sinistres'). La frase original era left behind (‘deixat enrere'). Left també vol dir ‘esquerra' en anglès, i behind, ‘cul'. L'aplicació havia buscat sinònims –sinister i buttocks–, però per als significats equivocats de les paraules en qüestió. Afortunadament, no calia usar cap aplicació semblant per als discursos que es van fer al Cambridge Union dissabte passat.

Ser autèntic pot costar de vegades, però convenç molt més. Al contrari de certs polítics que, en els discursos, no deixen de manllevar certes frases de segons quines lleis, ad infinitum.