‘Game over'

Un constant degoteig d'escàndols revela fins a quin punt vivim en un país de cartró pedra. Problemes de protocol és un eufemisme per amagar que darrere el contagi amb Ebola de la infermera de Madrid hi ha errors de prevenció per part d'un govern que sobretot estava concentrat a rendibilitzar la pròpia parafernàlia propagandística orquestrada a l'hora de repatriar el missioner malalt. Targetes opaques és un altre eufemisme per intentar atenuar la impunitat dels jerarques que parasiten sobre l'erari públic. I després vénen El cas dels ERO d'Andalusia, El cas dels sobres del PP i El cas Castor, noms que ja no abasten per dissimular el que és un exemple de fusió perfecta entre robatori i prevaricació. A l'Espanya del 26% d'atur s'han fet inversions tan faraòniques com renovadores de l'absurd tràgic: aeroports on no aterra cap avió, autovies desertes, línies de TGV sense viatgers, un submarí incapaç de flotar... El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que en qualsevol país civilitzat seria considerat com un oxímoron de la democràcia, continua en el càrrec malgrat haver defensat, entre moltes altres barbaritats, els trets contra els immigrants extenuats que, des de l'aigua de l'estret de Gibraltar, intentaven arribar nedant a la costa espanyola. A la Catalunya de les retallades hi ha 180.000 persones aturades que no reben cap de les ajudes estatals destinades a desocupació. Ha començat un nou curs escolar, amb mestres i professors interins que tenen contractes del 33% de la jornada i sous incompatibles amb la dignitat. Passa el mateix amb centenars de professors universitaris. Hi ha també el silenci lapidat dels treballadors de tots els rams que tenen jornades de treball duríssimes i que cobren entre 600 i 1.000 euros mensuals. Enfonsament irreversible d'un antimodel polític. I incitacions a abraçar el ferro roent del pensament populista i tumefacte dels múltiples Pablos Iglesias. No tot està tan malament com pensàvem. No: encara està molt pitjor!