Dependre d'un mateix
El temps s'ha acabat. No hi ha possibilitat de més consideracions i circumloquis. No hi ha possibilitat material de fer una votació el dia 9 amb plenes garanties, no s'ha aconseguit la inscripció com a votants dels residents a Catalunya, no hi ha un cens públic i publicat... No hi ha temps d'esmenar aquestes mancances en temps i forma abans del dia 9 de novembre. La raó que això hagi estat així no és la manca de diligència de la Generalitat de Catalunya sinó l'impediment del govern central, emparat en la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional. Els partits polítics sobiranistes insisteixen que es votarà. Semblaria que negar l'evidència es deu a la dificultat de consensuar una resposta alternativa a la consulta.
Si malgrat aquesta circumstància es fa una votació o una acció similar com ara la inscripció en una llista dels que manifestin explícitament la voluntat de votar, hi ha un risc alt, altíssim, que la manca d'universalitat de la votació li faci perdre validesa als ulls de la mateixa ciutadania i de l'opinió europea i mundial. La votació té l'objectiu explícit de donar a conèixer de manera conclusiva l'opinió dels catalans. Lamentar-se de la injustícia dels fets és una pèrdua de temps i una manifestació d'impotència. S'ha tancat un capítol.
Hi ha ara dues úniques alternatives. Convocar eleccions autonòmiques en un termini definit i públicament anunciat. No fer-ho i esperar a determinades circumstàncies anunciades i concretes que es defineixen ara. En qualsevol cas hi ha d'haver una resposta del govern, que s'ha compromès amb la ciutadania que es votaria el 9 de novembre i ara ha de reconèixer que, per raons alienes a la seva voluntat, això no es podrà fer. Les eleccions autonòmiques només depenen de la voluntat de la Generalitat, no poden ser impedides perquè no són contràries a la llei. Si es convoquen amb una llista única encapçalada pel president Mas, i com és previsible resulta aquesta la llista més votada, la figura de qui pilota el procés de cerca d'un nou encaix de Catalunya i Espanya es preserva i, per tant, és esperable que el procés també. La candidatura hauria de manifestar explícitament que si obté la confiança de la ciutadania el seu compromís seria aconseguir aquest nou encaix fins a la independència si aquest no resultés possible. La negociació serà llarga i és extremament complexa. La candidatura hauria d'estar formada per Convergència i Esquerra i altres partits que volguessin integrar-s'hi. Unió, la CUP i Iniciativa possiblement no en voldrien formar part però seria possible aconseguir un govern avalat per una àmplia majoria i uns partits que li donarien suport en la qüestió clau de la nova legislatura, la negociació amb el govern central.
Una segona possibilitat dintre d'aquesta mateixa alternativa seria convocar eleccions a les quals cada partit es presentés amb el seu propi programa. La claredat de la voluntat de la ciutadania en relació amb les preguntes de la consulta: es volen estructures d'estat, és a dir, una nova relació amb Espanya; es vol la independència, és menys nítida perquè el programa de cada partit formaria part de la seva proposta a la ciutadania. Seria més difícil conèixer la voluntat dels votants en relació amb la consulta. La diferència d'aquesta alternativa respecte de l'anterior és que si, com sembla, el partit més votat és ERC el president Mas es perd pel procés.
La segona alternativa pot ser la proposta d'una nova pregunta que fos inequívocament constitucional com ara manifestar la voluntat que el govern de la Generalitat iniciï negociacions amb el govern central per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya sense excloure cap possibilitat, inclosa la independència. Es faria difícil per al govern central impugnar-la. Hi ha també la possibilitat de no dir res i remetre la ciutadania a la decisió del Tribunal Constitucional...
De totes les alternatives la candidatura única en unes eleccions autonòmiques i el canvi de pregunta per fer les eleccions possibles són les que més compleixen el compromís del govern amb la ciutadania que votarà. La segona requeriria explicació perquè la pregunta no seria la mateixa... Les altres dues no donen resposta al compromís polític amb els votants perquè o bé no es vota o es vota partits i això no és el compromès i promès a la ciutadania....
Depenem de nosaltres mateixos. En els propers dies es veurà si el sentit democràtic del poble de Catalunya té els polítics que es mereix.