El ressò internacional

L'esquerda que es produí fa una setmana al grup polític d'agrupacions partidàries de la consulta al poble de Catalunya i, segons sembla, partidaris majoritàriament de la independència d'aquest país, va tenir un ressò mediàtic extraordinari arreu del món. Una quantitat enorme de diaris, programes de notícies de la ràdio i de la televisió, milers de tuits i comentaris al Facebook propagaren que el president Mas s'havia tirat enrere i que ja no hi hauria consulta.

No sabem ben bé com es va filtrar així la notícia i si realment aquesta era la idea del president del govern català la nit del 13 d'octubre. Però el cas és que va ser això el que es va dir i van gaudir tots els enemics del procés, de la mateixa manera que provocava una enorme decepció entre tots els partidaris. En el cas d'Amèrica, a causa de la diferència horària, la situació va resultar encara pitjor, perquè quan el president de la Generalitat va fer la seva intervenció, a les deu del matí, dient una cosa totalment diferent del que s'havia fet córrer, a l'altra banda de l'Atlàntic era tot just plena nit i la majoria de la gent va viure la major part del dia 14 amb la mateixa idea. No van ser, doncs, poques les trucades que vaig rebre dels qui saben que corro per aquí. Suposo que va ser el cas de molta gent.

De moment la situació es va tornar molt nociva, especialment perquè la llopada que tots sabem va gaudir d'allò més sucant-hi pa. Després les coses van anar tornant més o menys al seu lloc o, com a mínim, la gent va anar sabent que la Generalitat de Catalunya promouria la votació i que el dia 9 de novembre els catalans podrien anar a votar i donar la seva opinió, comptant, això sí, amb el rebuig i les amenaces dels que es neguen a permetre que els catalans manifestin la seva opinió per la senzilla raó que ja s'imaginen els resultats. És per això que tenen fins i tot la barra de dir que els vots són “antidemocràtics”.

La part bona de la feta és que va servir per adonar-nos de l'interès que hi ha fora de l'Estat espanyol pel que passa a Catalunya i, sobretot, pel que pot passar. Per dir-ho d'una altra manera, podem assegurar que hi ha molta gent escampada pel món que simpatitza amb la causa de Catalunya i que, per tant, segueix amb molt d'interès el que passa aquí. És aquesta una gran força que valdria la pena aprofitar més i, sobretot, no malaguanyar. Em permeto posar només un exemple. A Mèxic es va fer una enquesta que va mostrar que el Barça tenia més partidaris que el Madrid.

Ja ho va dir el president Mas dimarts passat que l'opinió internacional era molt important. També, doncs, podríem afegir que valdria la pena tenir-ho més present. Els governs catalans, en el passat recent, ho han perdut una mica de vista. Afortunadament encara hi ha temps de mirar d'intensificar la cerca de simpaties amb els recursos de què es disposi. Tal com ho ha fet l'Assemblea Nacional Catalana, el govern també podria fer-ho per la seva banda.