Victòria

Tornar a sortir al carrer de manera proactiva, que ja se sap que els referèndums vinculants ens van fer ser reactius. El 2010, i fruit de la mutilació que va fer el Constitucional de l'Estatut sufragat pel poble català amb totes les garanties democràtiques possibles, vam sortir a lamentar la desfeta del tribunal, que se sumava al ribot de Congrés i Senat. Ara amb el rellotge aturat de nou, amb el temps electoral en suspensió, alguna cosa ha canviat. De la reacció ferida, som en l'acció propositiva. Que no s'arriba a la consulta decretada?, doncs de cara a l'alternativa. Que no es pugui dir que el 9-N no hi havia urnes. En fase accelerada cap a un país nou, cap un país normal. Hi ha pressa il·lusionada, com el xiquet que estrena sabates noves. Amb energia ha estripat el paper, ha obert la tapa, i ha començat a caminar amb la fragància de la pell de les sabates. Ens les haurem de tornar a posar pel nou 9-N. A la fi, una V amb urnes per votar, per expressar aquesta voluntat de victòria. És clar que els locals de participació quedaran curts i només que es mobilitzin tots els que van sortir l'últim 11 de setembre, hi haurà un aire de col·lapse democràtic.

La victòria, la celebra al Lliure de Gràcia l'Enric V de Shakespeare i Pau Carrió. Per què ens agrada tant vèncer, es pregunta el director teatral i responsable de la versió. És un bon objectiu comú? Què hi perdem i què hi guanyem en el camí del triomf? Doncs si l'apliquem a la voluntat de votar, possiblement en la victòria ens hi va l'existència com a poble.

La sobirania s'escola pel diccionari de l'Acadèmia Espanyola de la Llengua, que també està de tricentenari. Ja sabem de l'amor de Felip V per la llengua. El martirologi ens el formulen una colla de trabucaires exempts de multa: Aznar i el seu antic portaveu MAR, Guerra i Leguina, que ja se sap que aquesta causa els agermana. Terrissa dura i tenaç. I al davant imaginació, ja sigui per refer anuncis, consultes, porcellana fina i llistes. Tot sigui per l'atracció de la victòria.