Cat escaldat, aigua tèbia tem

Realment hi ha poques persones tan persistents com ell: Joaquim Gay de Montellà. El president de Foment del Treball ha tornat a insistir en la necessitat que els governs català i espanyol seguin a dialogar. Aquest cop, el president de la patronal catalana ha anat més enllà i ha pronosticat que l'endemà del 9-N hi haurà diàleg entre les parts.

En una entrevista al programa Els Matins de TV3, l'empresari va manifestar el seu desig que “els polítics catalans i els espanyols parlin i s'entenguin”. Joaquim Gay de Montellà va contradir el president del govern espanyol i va afirmar que els pressupostos de l'Estat per al 2015 perjudiquen Catalunya. No va voler parlar de càstig, però sí que va dir que són desproporcionats.

És encomiable la manifesta voluntat de Gay de Montellà que els dos governs seguin a negociar, però obvia que l'Estat no vol parlar si no és des d'un ús imperatiu de la legalitat, cosa que exclou qualsevol solució política en un temps que, precisament, hauria de ser dels polítics.

Des que els partits catalans van partir peres per l'anomenat nou 9-N, el president del govern espanyol s'ha tornat pactista. Bé, pactista pactista, no exactament. Ha descobert que existeix una paraula que es diu “diàleg”, per bé que la fa servir interessadament.

L'endemà de saber-se que el president Mas tirava pel dret i trencava el consens polític, el president Rajoy es felicitava que els catalans haguessin trencat, ves per on, el diàleg entre ells. Paradoxalment el diumenge abans havia publicat a El País un llarg escrit titulat “Els ponts del diàleg”.

És clar, doncs, que Rajoy abona el diàleg que li va bé; i el que no li ve gens de gust és que els catalans d'ideologies diferents siguin capaços de mantenir-se units gràcies al diàleg.

No ha après d'ells la lliçó d'aquests mesos: dialogar és deixar de banda els propis interessos polítics per fer possible una finalitat superior.

Per Rajoy el diàleg es redueix a un monòleg en què ell parla i el seu interlocutor escolta i acota el cap. Res de consulta, res de dret a decidir, res que trenqui l'esquema de l'ordre constitucional.

Quin valor té la paraula “diàleg” en boca de Rajoy, quan des de la FAES l'expresident Aznar li marca el camí i li diu que “s'ha de plantar cara al sobiranisme, no cedir”. Què diu Aznar, doncs? Que de negociar res de res i apel·la, com sempre, a la defensa de la nació, l'espanyola, “pedra angular de la nostra llibertat com a ciutadans”. La seva, s'entén.