Keep calm
El dilema endimoniat
Sigui com sigui, ara ja és evident que el procés no podrà aturar-se per dalt
Han funcionat les vàlvules de seguretat i, en pocs dies, l'ANC i Òmnium Cultural han convertit una trencadissa de partits, estúpida i confusa, en una llista de país per a unes eleccions plebiscitàries.
De fet, ha estat la mateixa pressió asfixiant de l'Estat la que ha accelerat el procés, cremant les etapes de forma cada cop més ràpida. I la realitat és que ara Madrid es troba davant d'un dilema endimoniat: o bé accepta una votació que, per més voluntària que sigui, pot convertir-se en una font de legitimitat per als sobiranistes; o bé prohibeix totalment la consulta, en una acció d'abús d'autoritat molt visible internacionalment.
A més, tots dos supòsits serveixen per legitimar, igualment, un escenari posterior d'eleccions plebiscitàries. Si la consulta és viable i legal, aquesta mateixa circumstància contribuirà que sigui un èxit, i això arrossegarà la següent votació al carrer, primer, i després al Parlament. I si la prohibeixen, l'opinió pública internacional entendrà perfectament que al go-vern català només li haurà quedat l'opció de les plebiscitàries per acomplir el seu mandat democràtic. D'aquí els dubtes del PP, que no disposa de cap estratègia segura.
Sigui com sigui, ara ja és evident que el procés no podrà aturar-se per dalt. Ni tan sols per imperícia pròpia dels partits catalans. Així que les classes dirigents de Madrid queden exposades, de forma imprevista, als conceptes que més pànic els generen: democràcia i ciutadania. Dos camps en els quals no només no estan acostumats a jugar, sinó que ni tan sols en coneixen el reglament.