Faltes

La meva filla petita se me'n riu perquè escric els whatsapps amb totes les lletres, les comes, els accents –oberts i tancats–, les majúscules i els punts; fins i tot a vegades em permeto un punt i coma. És clar que vaig molt lenta, perquè no tinc l'agilitat dels joves, i perquè fer les coses com déu mana costa més, però jo sóc de la vella escola i, a més, he ensenyat durant anys català a persones adultes i, a més, escric, o sigui que el respecte que sento per l'ortografia, la sintaxi i el lèxic és extrem. Però veig que no tothom ho sent de la mateixa manera, i que molta gent tira pel dret. Fa dies que –no caldria si no– em passo hores veient els debats de la tele, i llegeixo detingudament els missatges que escriuen els espectadors i que surten impresos a la pantalla, molts de genuïns i autèntics, alguns d'escrits de pressa i corrents, al servei d'una o una altra causa, però en general tots dos amb força faltes. I tothom es queda tan tranquil. Per acabar-ho d'adobar, resulta que els alumnes de quart d'ESO fan moltes faltes. Ja ho sabíem, però ara la premsa en parla com d'un “forat educatiu”, i des d'ensenyament hi volen posar remei. Santa paraula! I el remei és que no ens havíem d'haver mogut tant d'on érem. Els consells per millorar passen per fer dictats –avui ja no se'n fan–, memoritzar les regles a còpia d'escriure paraules –avui ja no es memoritza res–, agafar apunts –pocs alumnes d'ESO agafen apunts, ni saben com fer-ho, ni què n'haurien de fer, si n'agafessin–, potenciar la memòria visual –llistes de paraules, jocs– i fer servir el diccionari –de fet, cal ensenyar als alumnes que els diccionaris no mosseguen–. D'aquesta manera m'havien ensenyat a mi a escriure bé, i d'aquesta manera jo havia ensenyat als meus alumnes. I l'últim consell, el més important: els nois i les noies han de llegir. Com més llibres llegits, menys faltes escrites; com més llibres llegeixes, més entenedors i més clars són els textos que escrius. Aquest és el secret, la diferència entre la mediocritat i l'excel·lència.