Espectacle

“Això és un espectacle que no es mereix ningú.” Segurament ahir la CUP, a través del seu diputat Quim Arrufat, va expressar l'opinió majoritària de bona part de la ciutadania catalana. Havia de ser la CUP qui donés una bona estirada d'orelles als partits del bloc –bloc, per dir-ne d'alguna manera– proconsulta. El que hem vist des de dilluns per part d'aquestes formacions polítiques ha estat una posada en escena absolutament lamentable i incomprensible. Especialment tenint en compte la imatge de diumenge en què milers de persones van concentrar-se a la plaça Catalunya de Barcelona per fer costat al 9-N i per reclamar unitat a les formacions polítiques compromeses amb el procés.

Però els partits no han pogut evitar contemplar-se el melic. Intentar calcular de nou allò que en realitat és incalculable. L'efecte d'entrar en aquest terreny desconegut pel qual ara mateix avança la política catalana és que resulta molt més difícil imaginar com quedaran repartides les forces o les conseqüències que per a cadascú tindrà des del punt de vista electoral. No només això, el tactisme polític es fa més evident que mai, igual que els perillosos intents de controlar Òmnium o l'ANC. Tot plegat provoca desconcert. I molts nervis. Tothom observa, i especula. Fins i tot l'agència Moody's es veia amb cor ahir de publicar un curiós pronòstic sobre el futur immediat de la política catalana i la posició de força que representaria una llista electoral unitària.

La CUP no ha necessitat acudir a Moody's per entendre que el fangar on xipollegen els partits és un joc de suma zero mentre que la llista de voluntaris per col·laborar en la consulta superava ahir a la tarda els 28.000 inscrits. I aquí apareix el rovell de l'ou: ni tan sols la nefasta gestió dels partits podrà impedir que el 9-N sigui un èxit o, en paraules d'Arrufat, una jornada de mobilització i desbordament democràtic. Aquest hauria de ser l'objectiu compartit. Encara que només sigui per evitar un espectacle que no es mereix ningú.