Raons per una llista unitària

veure, si ens aclarim. Gairebé tothom està d'acord que el país viu una situació d'excepcionalitat, que som davant d'una oportunitat històrica que no podem deixar passar, que mai abans que ara hi havia una majoria tan àmplia a favor de portar Catalunya cap a la independència. Llavors, per que ho fem tot tan complicat? Les discussions bizantines entres els partits d'aquesta última setmana, per exemple. No han servit, sobretot, per debilitar el procés i per acabar de confondre la premsa internacional, ara que havíem aconseguit mig convèncer'ls –vegeu el dossier d'aquesta setmana de Presència–? La raó de tot plegat rau potser en el fet que –societat civil a banda, que, per sort, va fent camí– entre els partits polítics hi ha més diferències sobre el procés de les que ens volen fer veure. Que potser l'objectiu final de cadascun d'ells no és ben bé el mateix? De què, si no, els dubtes d'uns i altres a l'hora d'afrontar les eleccions plebiscitàries i la creació de la famosa llista única? Per què no fer-ho fàcil, com a Eslovènia el 1990, un dels pocs exemples d'eleccions d'aquests tipus que hi ha hagut al món en els últims anys? A l'antiga república iugoslava els partits de l'oposició, des dels democratacristians fins als verds es van presentar a les eleccions de l'abril d'aquell any en una mateixa candidatura, anomenada Demos, i amb la intenció de proclamar la independència del país si guanyaven. Van obtenir la victòria amb el 54 per cent dels vots i, al cap de poc més d'un any, van declarar Eslovènia independent. L'any següent la formació es va dissoldre i els partits van fer camí pel seu compte.

Més o menys el que molts pensaven que podria passar a Catalunya vist que, tal com diu el Llibre blanc de la Transició Nacional, “s'ha constatat la impossibilitat de fer el referèndum o la consulta sobre la independència per les vies legals...”. O no sou dels que creuen que una candidatura unitària amb la independència com a principal punt programàtic, no farà més fàcil el difícil camí a la independència? Ni que sigui per la il·lusió que generarà entre la gent i la força que això li donarà, val la pena provar-ho. Només els egos personals o la falta de decisió i de visió d'alguns dels partits catalans ho poden impedir.

A