Manifestació amb vot
Que el dia 9 de novembre no podríem fer un referèndum, ni tan sols una consulta no referendària, amb plenes garanties democràtiques ja ho sabíem des que es va plantejar perquè sabíem que el govern espanyol ho impediria pel constitucional i pel que fes falta. I, no obstant, el govern i els partits que en són partidaris han fet bé de forçar la partida fins a dur-la a la posició actual: si s'haguessin resignat a la prohibició o bé ja no n'haguessin iniciat els tràmits amb l'argument que ja en coneixien el final, probablement ni el New York Times, ni el Financial Times, ni Bloomberg, ni cap dels etcèteres haurien publicat editorials i articles demanant al govern espanyol que es deixi de lleis i constitucions i afronti el conflicte políticament i de cara. En el tauler internacional, que és on es dirimeix la partida, la posició de Catalunya ha millorat substancialment.
Ara hi ha aquesta consulta alternativa, diguem-li procés participatiu, que tanta brama va aixecar, especialment les primeres hores, perquè tenim el mal costum de parlar abans de pensar. I des que tenim tantes xarxes dites socials al nostre abast, allò que ho podem resistir tot llevat de la temptació, que deia Oscar Wilde, és més veritat que mai.
Ara: no amagaré pas que troBO aquest nou 9 ena un risc innecessari. Som víctimes d'haver sacralitzat la data. Vol dir que no podíem deixar-la passar sense fer-ne alguna: farem una manifestació amb vot. Molt bé. Però jo hauria estat partidari de saltar-nos-la, certificar solemnement que no ens deixen fer una cosa tan essencial en democràcia com anar a votar i passar directament a les eleccions que, en principi, no ens han de poder prohibir. Pels riscos que deia que hi veig: un que ja s'ha fet evident, malgrat haver-se mig resolt, és la divisió entre els partits per culpa del tacticisme electoral que els és inherent, més afuat com més a prop oloren la contesa. El segon risc és que no surti del tot bé, que la participació faci curt. I la probabilitat que així sigui, en termes del percentatge sobre el cens total, no es pot menystenir si tenim en compte els índexs de participació que hi acostuma a haver i que els partidaris del no i els del sí - no no hi aniran. Vist així, em sembla que aquest nou 9 ena és una mena de ruleta russa amb el peu del procés. Tanmateix, també hi veig tantes virtuts que, si surt bé, potser sí que haurà pagat la pena corre'ls.
En primer lloc, el fet de votar, de comptar-se. I encara que només hi vagin els partidaris del sí - sí, se sabrà quant suma el nucli dur de la independència, quants són els plenament convençuts de trencar amb Espanya sense haver de fer recomptes a ull condicionats per manifestacions antigues. En segon lloc, servirà per saber si és tan veritat com sembla que la societat civil és qui impulsa el moviment i qui marca l'agenda dels partits.
En tercer lloc, hauria de provocar a curt termini una reordenació del mapa polític català. És clar que el procés l'ha sotraguejat. Hi haurà trencaments i escissions, com ja s'està veient des del PSC a CiU passant per ICV, i el mapa que en surti s'adequarà i reflectirà més fidelment la realitat sociopolítica del país. I, finalment, reblarà davant la comunitat internacional la determinació dels catalans.
Comptat i debatut, és probable que els pros superin els contres, sobretot veient l'entusiasme que ha generat i que es pot comptar, primer, amb el nombre de voluntaris, i, després, amb la marxa enrere que han hagut de fer els partits que feien el ronsa, d'una banda, i amb el canvi d'estratègia que hi ha hagut a les Espanyes i entre l'unionisme que han passat de la botifarrada i la xarlotada al frau de llei i l'añagaza, d'una altra banda. Com que són espanyols, ves no ens estalviïn el risc de fer curt i un dia d'aquests no ens informin d'un altre recurs al Constitucional. Cosas veredes…
