Madrid, el gran morós

Barclays ha llançat l'alerta des de Londres: “Espanya podria haver d'assumir la major part del deute públic català, la qual cosa empenyeria el deute sobirà espanyol per sobre del 120% del PIB.” Es tracta del tercer llum vermell que s'encén, després d'advertències molt semblants de part del Financial Times i Bloomberg. El fet és que, sense Catalunya, Espanya no podria fer front al seu deute i això afectaria seriosament el sistema financer europeu, arrossegant a la fallida immediata l'Estat espanyol. Però és que si Espanya no reconeix Catalunya, per quina raó els catalans haurien de fer-se càrrec d'una part del deute global espanyol?

Per això en tots aquests informes hi ha un fons de perplexitat. Si Madrid està tan a prop del precipici, per què la seva actitud respecte al conflicte català passa, de forma exclusiva, per la negació, la prohibició i l'amenaça. Al capdavall, Londres va negociar una consulta amb el govern escocès estant molt més lluny del desastre que l'Estat espanyol.

De moment, només són alarmes. La col·lisió encara és percebuda, des de l'exterior, com una hipòtesi secundària davant d'un acord Barcelona-Madrid. Però els mercats internacionals comencen a mirar de reüll com l'Estat espanyol està creant un focus políticament irracional, però comprovable, d'inestabilitat financera. Madrid pot costar massa diners a la banca europea i això és, justament, el que Europa no tolerarà. Quan el Tribunal Constitucional torni a prohibir el que ja només és un procés de participació ciutadana, a alguns despatxos europeus es palparan les butxaques. Comença el compte enrere.