Tu també, Iceta?

Cosa sabuda és que el govern espanyol i les milícies auxiliars –incloent-hi la premsa de la corneta i el tambor– pretenen desacreditar el sobiranisme català davant el món i a casa seva acusant-lo de totes les misèries catalogades. El titllen de mesquí, insolidari, nan, medieval, ridícul, terròs, mentider i corrupte. No hi ha paper ni mans per a tant d'afecte. Alguns, però, que van més enllà, el comparen amb el feixisme i el nazisme. Que ho facin ells, passi. Per allò del ladrón i la condición castellanes. Que ho facin a Catalunya persones o dirigents polítics sensats fa de més mal pair. Tothom que viu, treballa i és capaç d'expressar una idea intel·ligent en aquest país sap molt bé què representen les creus gammades, qui les pinta i contra qui les branda. I sap que sumant-se a la pila del greix es desacredita ell mateix. Com aquells que confisquen banderes estelades i permeten esvàstiques. Per això sap greu que ahir el primer secretari del PSC caigués al parany en un moment d'ofuscació radiofònica. Miquel Iceta va declarar, referint-se a les eleccions plebiscitàries, que “eren les que feien els dictadors; a l'Alemanya de 1933 també en van fer”. El senyor Iceta sap on hauria anat a parar ell dins l'Alemanya nazi. Sap quants catalans i catalanistes hi van anar a parar. I no hauria de jugar amb els sentiments i la sang. I encara menys acusar les víctimes de botxins. Perquè només fa eleccions autonòmiques amb caràcter plebiscitari qui no té més remei. La víctima, no pas el botxí.