De set en set
Reformar la Constitució
A l'hora d'argumentar el no, un dels únics recursos –o, simplement, l'únic recurs– que utilitzen els contraris al 9-N és el d'apel·lar a la Constitució Espanyola, concretament a l'Article 1.2, que diu que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol. De fet, el primer que va recórrer, ara fa un quart de segle, a aquest argument jurídic, va ser l'aleshores president del Tribunal Constitucional, el valencià Francisco Tomás y Valiente. A partir d'aquell moment, del que inicialment era un argument jurídic i que, com a tal, es podia contraargumentar, se n'ha fet un argument polític. Òbviament, en tant que argument polític, també es podria contraargumentar, però fer-ho no serveix de res perquè, en política, l'arbitratge dels arguments recau en les majories. És a dir, la verificabilitat o la falsabilitat de la interpretació sobre l'Article 1.2 de la CE no té a veure amb l'ús de la raó intel·lectual sinó amb el corró parlamentari.
En la conjuntura actual, la majoria absoluta del PP recorre a l'Art 1.2 de la CE per convertir-lo en un argument capciós, un sofisma. Perquè, si és veritat que el text constitucional diu el que diu, en canvi, no és veritat que la Constitució Espanyola sigui prèvia a la democràcia, sinó a l'inrevés. És a dir, que el democratisme és inherent als textos constitucionals tant si aquests textos diuen una cosa o la contrària. El pas del temps, tanmateix, ha demostrat que els contraris al 9-N han excel·lit en l'explotació del sil·logisme viciós que representa la interpretació estàtica de l'Article 1.2 de la CE; i els partidaris del 9-N han quedat atrapats en el martiri de dinamitzar la complexitat.
A tot aquest estat de coses, s'hi afegeix el fet que Catalunya, l'any 1978 va votar sí a la Constitució Espanyola (inclòs l'Article 1.2). I, més encara, va votar-hi amb més participació i més suport que la mitjana de l'Estat espanyol. Aquest és el nostre pecat original. Donem-nos l'oportunitat de reformar la CE, ni que sigui per votar-hi que no i accedir sense rèmora al dret a decidir.