Qui en dóna més?

En els temps que corren, quedar-se perplex amb cara d'enze és el pa de cada dia. Però de vegades l'enze s'emprenya i té ganes de cridar. En alguns llocs (Casa del Llibre, Amazon, pàgines d'Internet, etc.) es patrocina una perla llibresca publicada l'any 2009 sota el títol Cómo prevenir la homosexualidad: los hijos y la confusión de género, escrit per la mà torta de Joseph Nicolosi, doctor californià cofundador i director de l'Associació Nacional per a la Investigació i la Teràpia de l'Homosexualitat (NARTH). Mani'm? Les dues-centes vuit pàgines d'aquesta aberració –etiquetada amb el sintagma “psicologia educativa” i situada a les prestatgeries al costat de collonades com El no també ajuda a créixer, Què puc fer quan m'amoïno massa, Els secrets de la motivació o l'imperdible M'agrada la família que m'ha tocat– pretenen ajudar el lector a identificar els bloquejos potencials de desenvolupament de la personalitat. Com que això no ho entén ni qui ho ha formulat, aclareix que dóna consells pràctics perquè els fills consolidin una identitat sexual segura. Som als anys 40 del segle passat? Per als capellans eres un endimoniat; per als del Movimiento, un degenerat perillós, i per a la gent, un mig marieta. No eres un home sencer. El llibre de Nicolosi –amb aquest cognom devia rebre moltes estocades de petit– declara que l'homosexualitat és el símptoma d'un problema emotiu, una malaltia anormal i antinatural que per sort no està gaire difosa –si sabés...–, i que l'homosexual, pobre, és algú que ignora el sentit del gènere. Per si fos poc, distingeix gai d'homosexual. El primer, diu, és una identitat sociopolítica; el segon és un malalt mental. Finalment, aporta –generosament– una teràpia reparativa, com si volgués curar la ferida d'un barb petat amb poca traça, i proposa tècniques esperançadores per disminuir l'homosexualitat i desenvolupar la megapotència heterosexual. Quantes mariconades pot arribar a dir un homòfob! Quanta xusma té accés a publicar! Respecte, si us plau.