Ull de peix
Els Octubre
Excel·lent, com sempre, la festa dels Premis Octubre. Servidora hi va xalar: veí de taula, Lluís Llach; una exquisida Sílvia Pérez Cruz que, sentida en directe, posa la pell de gallina; Enric Casassas amb els seus versos avantguardistes i contundents; Mariscal pintant amb la seva destresa infantil, tan adulta; un mag que hi feia meravelles; Vicent Sanchis dient veritats com punys; Vicenç Villatoro, que ha demostrat a bastament que és un gran escriptor; Joan Francesc Mira, que està malaltó, però que ens és imprescindible; Carles Cortés, tan atent i inquietant com sempre; el jutge Santiago Vidal, que tanta nosa fa als qui proclamen aberracions sobre el mot democràcia, i tants i tants d'altres, entre els quals, és clar, els guanyadors: el novel·lista valencià Juli Alandes, en novel·la; el periodista Albert Sáez, en assaig, i el poeta Jordi Mas, en poesia.
Vam parlar del País Valencià... ai, se m'ha escapat: el president, Alberto Fabra, diu que massacrarà tot aquell que digui País Valencià o tot aquell que negui que el valencià és una llengua completament diferent del català, encara que s'assemblen una miqueta, però on vas a parar! Dius “bon dia” i et contesten “bon dia”, veges Fabra, quina mala sort. El cas és que hi ha ordres de Madrid de desmantellar l'evident sacsejada política del País Valencià i de les Illes, perquè, ai reina santíssima, aquests heretges catalanots són capaços d'estendre la seva podridura independentista a tota la seva nació! Que no ens estranyi, doncs, que el centralisme més analfabet, aquell que diu que l'eix mediterrani passa per Madrid i que Espanya és el país més antic d'Europa (?!) i alhora diuen que si fóssim independents tornaríem a l'edat mitjana (en què quedem?, els medievals sou vosaltres o nosaltres?), doncs aquest centralisme està atacant el País Valencià i les Illes amb més interès que el que han posat a atacar l'Ebola.
Quina sort que encara tinguem els Premis Octubre, que són un recer segur del progressisme!