Pablo Iglesias

Fixem-nos en l'escenari. Malgrat que la banca espanyola ha passat els exàmens del BCE, les entitats cauen a la borsa arrossegades pels mals resultats italians en les proves de resistència, quan a l'horitzó amenaça una tercera recessió en una economia europea interconnectada. Context, per tant, de crisi. Sis anys d'empobriment de les classes mitjanes, que són les que aguanten els països. Seguim. 51 detinguts en una nova operació contra la corrupció a Espanya, que agreuja la sensació que el mal és estructural i que això s'acosta cada vegada més a la tangentopoli italiana que va ensorrar el sistema de partits tradicional. L'operació Púnica és un nou exemple de casta acampada a l'Estat per capturar rendes sense generar riquesa. Un cas més que s'afegeix a una llista que, només amb els enunciats, ompliria aquesta columna, i que té la seva imatge gràfica en el 75% dels membres de la foto del penúltim govern Aznar sota sospita d'haver cobrat en negre –inclosos Rajoy i Montoro–, imputats o a la presó. I, això, el mateix dia que Pablo Iglesias obté tot el poder per liderar Podemos. L'any 15 passaran moltes coses a Espanya, on hi ha municipals, autonòmiques i generals. El Pablo Iglesias del segle XXI no cal que faci campanya. Tal com va dir Aznar de Catalunya, Espanya, en el sentit del règim actual, es dinamitarà ella soleta. No ho farà Catalunya, que és només un símptoma. I aleshores, forçats per les circumstàncies, no abans, i amb una Catalunya que també haurà votat, sigui quin sigui el resultat, haurà d'emergir alguna cosa nova. Hauran d'asseure's tots a la taula. I parlar. I construir de nou. Sota l'atenta mirada europea. I de les revolucions en marxa en sortirà una arquitectura nova. No sé quina. Però l'Espanya i la Catalunya que tindrem a partir del 2016 no tindran res a veure amb l'Estat de les autonomies i el règim de la Transició. I potser ningú guanya per 10 a 0.