Oportunitats
Si volem vèncer els nostres propòsits hem d'il·lusionar-nos amb les oportunitats que tenim i convènce'ns que mai farem res sense sumar
Fer o no fer, jugar-se-la o ser prudent. Massa vegades hem assumit el risc com una opció perillosa, que probablement ens faria perdre allò que tenim i ens ha costat tant d'assolir. És clar, tirar endavant decisions no controlades, sense xarxa, amb un escenari fora de lloc, contradiu tota mena de criteris basats en la prudència i en el sentit comú, i en un context com aquest és normal que no ens tirem a la piscina i ens fem enrere. Però si no assumim riscos, si ens quedem quiets, si som immòbils en un món de canvi permanent, si ens convertim en espectadors i fem vida contemplativa, això no ens farà caure en un error molt més gran? Al capdavall, no arriscar-se és un risc enorme, gegantí i que no ens podem permetre, perquè si s'omet el canvi es desaprofiten totes les oportunitats que ens passen per davant, quedem estancats en el que vam ser i aquest escenari, probablement, serà el principi de la fi. És llavors quan direm automàticament adéu al futur que podríem ser i ja només serem avorriment i part del passat. Quan donem per bo el que tenim, quan ens conformem i caiem en l'autocomplaença i en la suficiència, passem a ser un capítol de la història. Un trist capítol de la història, un capítol pusil·lànime i, no ens enganyem, perdedor, derrotat i estèril, un present descoratjador.
Sí, girar l'esquena a les oportunitats és molt arriscat. Cal tenir-ho clar, fer un joc conservador i especulatiu pot ser hàbil durant un petit temps de màxima complexitat, amagar el cap sota l'ala pot ser útil breument, però sense una mentalitat ofensiva, sense saber generar escenaris dimensionats de victòria, la derrota està gairebé assegurada en un mitjà termini i la desaparició del que hem sigut en un llarg termini. Cal moure's avui, cal pensar estratègies ara, cal dissenyar i, sobretot, actuar constantment. Cal audàcia, cercar les oportunitats rellevants que tenim a prop sempre i aprendre aprofitar-les. Si volem vèncer els nostres propòsits hem d'il·lusionar-nos amb les oportunitats que tenim i convènce'ns que mai farem res sense sumar, sense crear complicitats i aliances amb generositat i harmonia. Si no se suma, no es guanya. I per assolir-ho, cal empatia, intel·ligència emocional i cal, de ben segur, propostes engrescadores, que ens atrapin, que ens robin el cor, que ens emocionin col·lectivament i ens facin caminar amb una determinació absoluta.
Ens hem d'adaptar als canvis i, si pot ser, generar els nous canvis, i així escriure el que vindrà. Només sent proactius i decidits podem avançar, i només avançant atraparem els somnis, un món millor. Només treballant de valent farem possible el que ideàvem quan només ens atrevíem a desitjar les coses, perquè encara no sabíem fer-les realitat. I és quan t'adones que es pot, és clar que es pot, que s'ha de recordar, perquè a vegades ens dol acceptar-ho, que hi ha oportunitats que només passen una vegada a la vida o, amb molta sort, una vegada cada molt temps. Les oportunitats solen ser com les onades, s'escapen. Cal aprofitar-les, perquè no fer-ho és de vençuts, perquè ens mereixem atrapar els reptes, convertir les esperances en propòsits i els propòsits en victòries. Si hi som és per fer avançar el present, per explorar noves opcions. Hem nascut per canviar les coses, per fer-les millors. Hem nascut per fer possible allò que semblava inviable. Hem nascut per generar noves oportunitats, un nou futur i per fer-ho cada dia, sense excuses ni romanços, a partir d'ara, d'ara mateix. Així, que cal enfilar l'agulla i teixir i teixir apassionadament.