Compte enrere

Haurem d'esperar a dimecres per saber si el TC suspèn o no el nou 9-N. Tant se val; la Generalitat haurà tingut temps de sobra per deixar tota la maquinària engegada per tal que, en cas d'acceptació del recurs, ja no es pugui aturar res. Perquè la pilota haurà tornat al poble: 40.000 voluntaris per a les meses oficioses de votació; prop de 100.000 de l'ANC per a tasques complementàries i, finalment, centenars de milers de ciutadans fent cua i votant. Qualsevol múltiple de 600.000, màxim registrat per l'ANC, serà positiu.

Les tasques dels propers dies són
engrescadores. Completar la gigaenquesta, promoure la marató de milions de trucades per incentivar el vot el dia 9-N. I el dia 9, constitució de les meses, transport de gent amb dificultat de desplaçament, regulació de les cues i facilitar el vot a la gent gran perquè no s'hagi d'esperar dreta, etc. I en paral·lel, la denúncia internacional que es presentarà en públic dimecres de la setmana que ve, just el dia en què el TC pot fer el ridícul més gran en enfrontar-se a tot un poble. Una denúncia que fa temps que reclamo com a ciutadà per poder fer arribar a l'ONU i als tribunals i institucions europees contra l'Estat espanyol per vulneració del dret humà bàsic de la llibertat de manifestació i opinió, en ocasió de la prohibició de sengles enquestes fetes als ciutadans de Catalunya sobre el seu parer amb vista al futur estatus del seu país.

La reiterada animadversió de l'Estat i els partits del règim a la democràcia només fa créixer la indignació dels ciutadans de Catalunya, que es van decantant cap a posicions crítiques, fins i tot els qui parteixen de posicions unionistes. Veurem què diu la propera enquesta del CIS, però sembla que el fenomen de Podem pot arrasar a Espanya; i a Catalunya endur-se a la marginalitat el PSOE, el PP i en part Ciutadans. És una opció que continua essent espanyolista, però que d'entrada contribueix a enderrocar els pilars partidistes del règim de la Transició. I a Catalunya la majoria política es consolida cap el sobiranisme i el centreesquerra.

Aquest 9-N agafarà, doncs, l'Estat i la seva casta oligàrquica en un dels punts més baixos des de fa temps. Crec que estaven més segurs en els anys de la Transició del franquisme. La corrupció, malgrat el control de l'aparell judicial, és de tal envergadura, que sobreïx per totes les costures del vestit del règim. L'ús partidista dels aparells policials, com previsiblement es demostrarà en el cas Trias, pot provocar una revolta dels professionals de les forces d'ordre contra la manipulació a què estan sotmeses. I en definitiva, la percepció majoritària a Catalunya, i creixent a Espanya, sobre la baixesa moral i nul·la legitimitat d'aquells que posen tots els esforços a no deixar-nos votar mentre ells es dediquen a robar.

El règim està podrit i les elits econòmiques, fins i tot les pròximes a l'oligarquia, haurien de saber que s'està entrant en zona d'alt risc. Deixar caure el Partit Popular, i netejar la dreta d'hereus del franquisme i perfils vinculats a les portes giratòries: administració/govern/empresa concessionària, és l'única mesura profilàctica seriosa, si no volen entrar en una selva desconeguda d'inestabilitat i qüestionament, no ja del règim, sinó del sistema. Seran capaces aquestes elits, tan interconnectades familiarment i per interessos amb la cúpula burocraticopolítica del tàndem PPSOE, de canviar alguna cosa, per evitar que els ho canviïn tot?

En tot cas, la majoria de la societat catalana, ara, ja no entrarà en aquest joc. Amb vista al 9-N, doncs, moral de victòria, perquè el poble recupera l'apoderament per opinar. I perquè l'adversari té la moral ensorrada, cosa que el fa sobreactuar amb més virulència, menys intel·ligència; i es troba més enfangat que mai en la guerra bruta i en el creixent desprestigi internacional.