El caos

El fet que el Joan Herrera i la Joana Ortega estiguin cada cop més entusiasmats amb el 9-N alternatiu ja ens hauria de fer veure que ens estem ficant en una ratera. L'independentisme havia sabut clarificar, fins ara, conceptes que la política autonòmica havia corromput. El seu èxit venia de la seva utilitat, de la dosi d'autenticitat i dinamisme que aportava al debat polític. L'independentisme estava tornant la dignitat al poble català, com la va tornar el president Pujol en els primers anys del seu mandat. A poc a poc, però, des que el govern va acatar la suspensió del TC, la política catalana s'està deixant arrossegar cap a l'histerisme provincià del temps de la Segona República. Mentre Mas i Rajoy lluiten per mantenir-se en el poder, l'Estat espanyol es refugia en la llei per portar el país cap a aquell punt en el qual guanya el més bèstia. Creure que Espanya està a punt d'enfonsar-se i, encara més, que el seu ensorrament farà la feina a l'independentisme, és d'inconscients i d'ignorants. Mas va perdre una oportunitat d'or per mantenir el debat en el terreny polític quan va cometre l'error d'acatar la suspensió dictada pel Constitucional. Espanya està fent a través de la justícia el que va fer amb l'exèrcit durant els segles XIX i XX: transformar per la via traumàtica la realitat que no pot canviar a través del suport popular. No cal ser gaire llarg per veure la relació que hi ha entre els anomenats jutges independents i els vells espadones y caudillos. No hauríem de caure en la temptació de creure que el món lliure farà per nosaltres el que no han fet encara els nostres diputats, sobretot tenint en compte la decepció que es van endur les elits republicanes i austriacistes. Mentre l'Estat es prepara per salvar la monarquia, la unitat d'Espanya i la supremacia castellana, al preu que sigui, alguns dels nostres polítics sembla que intenten convertir una revolució democràtica en una festa narcisista. Empetitint la consulta i la desobediència només tendirem a fer gran el caos.