I si Europa fes un toc?

És el darrer defensor que escric abans de l'històric 9-N. Ningú no sap què passarà, millor dit, jo sé que aniré a votar. On? No us ho sé pas dir. Fa un mes vaig vaticinar que si calgués ho faríem en algun pati d'escola o en alguna voravia dels pobles o ciutats. Els voluntaris hi són. Només els cal una taula i unes cadires, que bé poden ser de les que encara no hem endreçat de càmping d'aquest estiu passat i unes urnes que ja sortiran d'algun lloc o també les podrem fabricar sobre el terreny. Les paperetes jo ja les tinc i el que encara no en tingui que les imprimeixi amb el seu ordinador. Hem de votar, votarem, encara que sigui només per demostrar que és un dret que ningú no ens pot treure. Els que som més grans ja sabem què és no poder opinar mai. Vam estar molts anys sense poder fer-ho, cosa que pel que es veu encara n'hi ha molts que voldrien que es repetís. Davant de tanta misèria, he volgut fer una crida en el títol de l'article: “I si Europa fes un toc?” Oficialment ens diran que és un assumpte intern i que ells no s'hi poden posar. D'acord. Però suposo que veuen tan bé com nosaltres que el pobre Rajoy –i els que l'acompanyen, és clar– no dóna per més i es troba en un carrer sense sortida. Ell no ho reconeix, però les màximes autoritats europees segur que ho veuen. I em pregunto per què en to d'amic no li diuen el que ha de fer. És molt trist l'espectacle que Espanya dóna arreu del món. No fa gaire temps Catalunya no era independentista, n'estic segur. Però amb la perfecta campanya que han fet Rajoy i els seus gairebé asseguraria que ara sí que formem una gran majoria. I al pas que anem Rajoy està guanyant diàriament milers de vots a l'independentisme. Veurem què passa. Quan escric aquestes ratlles encara no han arribat les prohibicions, però ja vindran, segur, no saben fer res més. Repeteixo, ens trobarem a votar. On? Déu dirà, però votarem.

La Catalunya del Nord. En Sebastià Massana m'envia un correu des de la Catalunya del Nord, “on tinc l'honor de viure i treballar”, en què em diu textualment: “Des de fa uns mesos m'entristeix bastant la cobertura que dóna El Punt Avui de les notícies de la malaguanyada Catalunya del Nord. Les notícies del diari no són gaire nombroses i sobretot són molt poc precises.” El correu d'en Sebastià m'ha despertat un rau-rau a la consciència. M'ha traslladat a aquells anys en què ens vam treure de la màniga un setmanari editat per aquesta casa que es deia El Punt Catalunya Nord. Ens van deixar un petit local on hi havia Ràdio Arrels i vam lluitar durant un bon temps per veure si érem capaços de fer viable un setmanari en català a la Catalunya del Nord. Hi vam deixar la pell, us ho asseguro. Teníem una redacció de voluntaris, estudiants gairebé tots ells de la Universitat de Perpinyà, la correcció dels textos ens la feien uns altres voluntaris, alguns també de la universitat, i a base de posar-hi més hores que un rellotge vam anar tirant endavant el projecte. Jo feia d'enllaç entre el diari de Girona i el setmanari, ja que llavors encara calia picar els textos i fer la compaginació, feina que portaven a terme els mateixos compaginadors d'El Punt. Us puc assegurar que mai he fet tants quilòmetres a la meva vida com durant l'aventura d'El Punt Catalunya Nord. Eren 200 quilòmetres cada dia; sortia a mig matí cap a Perpinyà i alguns dies arribava a casa a les tres de la matinada. Però quina satisfacció. En un moment determinat es va voler intentar muntar un setmanari amb cara i ulls, amb professionals i un local digne. Jo llavors ja vaig deixar de treballar-hi. Va durar un temps, s'hi perdien molts diners i no va acabar de reeixir. El nombre de lectors era insuficient per aguantar el projecte i finalment es va tancar. Es van provar altres maneres per no deixar abandonat un país germà per la història i la llengua, però d'on no n'hi ha no en raja. Amb tot, crec que vam ajudar a crear una certa consciència i hi havia gent que agraïa rebre cada setmana un resum de les notícies del país en la seva llengua.

Comparteixo amb en Sebastià que caldria donar més informació i més propera de la Catalunya del Nord en el nostre diari. “A Catalunya del Nord no falten joves estudiants que podrien començar una carrera de periodista a El Punt Avui, i que ho farien amb ganes i il·lusió.” En parlem amb la direcció del diari. Certament en l'edició de paper podem dedicar un espai limitat a la informació del nostre país veí, ja que el diari tampoc no es ven en rares excepcions a Perpinyà, però en canvi tenim un web que dóna molta informació del que passa a l'altre costat. Només les notícies que es consideren d'una certa importància passen al paper. Amb tot, no podem oblidar mai una realitat de fons: el nostre diari té la catalanitat com a objectiu prioritari. I la Catalunya del Nord necessita un cop de mà si no volem que el català no hi desaparegui del tot. De moment donant a conèixer als d'aquí el que passa al nostre costat. I oferint tanta informació com podem al web, que serà útil pers als de la Catalunya del Nord i per als d'aquí.