Mas, a l'atac

L'estratègia del govern de Madrid comença a recollir alguns resultats certament catastròfics. El cofoisme i la sobreactuació de la primera impugnació del 9-N els ha fet perdre dues setmanes precioses i ara es troben davant del fet que la consulta serà una realitat i un objecte d'atenció informativa de primera magnitud. Les cues davant dels col·legis ara ja són del tot inevitables i, des del punt de vista del govern espanyol, no queda clar què és pitjor: si acceptar la derrota i tolerar la consulta o ordenar mesures de força que poden arruïnar, definitivament, la imatge democràtica de l'Estat espanyol. A més, organismes d'arbitratge com el Consell d'Estat o el Tribunal Constitucional han quedat profundament desprestigiats per la utilització desvergonyida que n'ha fet el govern del PP. Un desastre.

Aquesta actuació autoritària, a més, ha coincidit en el temps –i no pas per casualitat– amb la filtració interessada d'informes policials que implicarien l'alcalde de Barcelona en un cas de corrupció amb comptes a Suïssa. Diverses fonts periodístiques han assenyalat directament el ministre de l'Interior com a responsable de la difusió d'unes dades que han estat desmentides, categòricament, per la mateixa banca suïssa. Tant és així que fins i tot El Mundo ha rebaixat el to, després que quedi demostrada la falsedat dels papers que els passa Jorge Fernández Díaz quan li convé.

En definitiva, per primera vegada aquell conglomerat polític, mediàtic i institucional dóna mostres clares de desorientació en el dossier català. La tenalla que conformen la prohibició i la calúmnia s'està esquerdant i, més enllà, només hi ha la democràcia. Terreny desconegut per a ells.